Orlando, de Virginia Woolf

Virginia Woolf (1882-1941) considerada una de les figures mes destacades de la literatura del s. XX, va ser escriptora, editora i feminista. Woolf va ser membre del grup de Bloomsbury i figura significativa en la societat literària de Londres durant el període d’entreguerres. Entre les seues obres destaquen: La señora Dalloway, Al faro i Orlando: una biografia, a més de l’assaig Una habitación propia.

Bloomsbury és el barri londinenc on es va traslladar Virginia amb els seus germans després de la mort del seu pare i la venda de la casa on van viure a Hyde Park Gate. El lloc, Bloomsbury, es va convertir en la destinació de reunions d’antics companys d’universitat del ermà gran de Virginia, entre els quals hi havia intel·lectuals com E.M. Forster, J.M. Keynes, Bertrand Russell o Ludwig Wittgenstein. Allí va conèixer Virginia al que seria el seu futur marit, Leonard Woolf i amb qui es va casar el 1912. Però també en aquest cercle va conèixer a l’escriptora Vita Sackville-West, amb qui va mantenir una relació que va durar quasi tota la dècada dels anys 20. En 1928, Virginia va regalar Orlando a Sackville-West. El fill d’aquesta última sembla ser que va considerar l’obra “la carta d’amor més llarga i encantadora en la història de la literatura”.

Orlando és quasi una biografia, en la que el seu protagonista viu durant gairebé cinc segles, des d’aproximadament 1522 fins a 1928, i que a més abraça els dos sexes, primer com a home i després com a dona. Entre els temes que tracta la novel·la està l’homosexualitat, la sexualitat femenina i la figura de la dona dins la societat, a més de com a creadora literària. L’obra presentada per la seua autora com una biografia, és una història especialment feminista perquè aporta una visió crítica del rol assignat a la dona dins la societat i el món literari. De fet V. Woolf, a la novel·la transmet que els rols de sexe són totalment ridículs i per tant artificials, ja que quan Orland passa de ser un home a una dona, continua sent la mateixa persona, però ha de suportar tot el que comporta pertànyer al sexe femení. La traducció de la novel·la està realitzada per un altre gran escriptor com va ser Jorge Luis Borges.

La història es basa en la vida de Vita Sackville-West. Orland, el protagonista, és un aristòcrata adolescent durant el període isabelí, apassionat per la literatura i per les dones. Durant aquesta època Orland és un dels preferits de la reina Isabel I; posteriorment es passa a la cort de Jacob I i a l’hivern en el que es va congelar el Tàmesi. La gent de Londres i la cort va aprofitar aquest fet per a instal·lar tendes sobre el gel on reunir-se i divertir-se. En aquest moment apareix el primer amor del protagonista, una jove russa anomenada Sasha. Però ella torna al seu país i Orland desesperat caurà dins un somni profund que durarà diversos dies i quan es desperte s’adonarà que ha estat allunyat de la cort, el que el farà abocar-se a la creació literària. Després d’açò i desencantat de l’amor i alguns aspectes de la literatura, marxarà cap a Turquia com ambaixador del rei Carles II. Allí la vida del protagonista canviarà de manera radical. Tot es produirà mitjançant la caiguda dins un somni profund durant una revolta a la ciutat, on un altra volta despertarà després de dies i serà ja una dona. En aquesta transformació intervenen els esperits de la Puresa, la Castedat i la Modèstia. Fuig d’Istanbul i s’endinsa dins la meseta anatòlica de la mà d’un gitano. Allí viurà en una comunitat gitana nòmada durant un temps, refusarà el matrimoni amb un d’ells i enyorarà la seua terra, el què li farà fugir de nou i embarcar-se cap a Anglaterra, però ara com una dona i amb totes i cadascuna de les obligacions que el seu nou sexe comporta. De tornada al seu país es trobarà, que no sols l’han donat per mort (evidentment) sinó que al ser una dona no pot tenir propietats a no ser que estiga casada i per tant ha de viure d’incògnit al seu propi palau que ja no li pertany. Durant aquest temps va canviant el servei que hi ha a les seues cases, perquè moren aquells qui treballen per a ella, una vida tan dilatada no és una situació de la que puga gaudir molta gent (segons la novel·la). Es relaciona amb dones de baixa extracció social i aprén d’elles, de fet amb elles parla i se sent bé, compresa en molts aspectes.

Amb la revolució industrial i tots els canvis que es van produir durant el s. XIX, Orland trobarà el seu amor, coneixerà a Marmaduke Bonthrop Shelmerdine, un aventurer amb qui serà feliç. Les seues necessitats han canviat i ara ja no vol estar sola, vol sentir-se estimada, compartir el seu temps, les seues inquietuds, els seus anhels amb algú, però no vol deixar de ser ella mateixa, no vol seguir les normes socials que condicionen a les dones. Orland havia estat un home i sabia el que ells busquen d’una dona, però no estava disposada a renunciar a la seua llibertat i sí a reclamar els mateixos drets que tenia l’altre sexe. Ja al s. XX tindrà un fill, i veurà publicada la seua obra que arribarà a assolir èxit i reconeixement per part del públic i els crítics. El llibre “L’alzina”, aquell poema que començà a escriure en època isabelina, que va dur a les muntanyes d’Anatòlia i que la va acompanyar sempre fins que va trobar el camí de tornada al seu país i a la seua vida.

Pense que la novel·la és un cant a eliminar les diferències existents entre els sexes, que quan s’estima a algú, s’estima a la persona i no al sexe d’aquesta, i que poques coses ens diferencien a les dones dels homes, excepte això mateix, el sexe i l’opció voluntària de procrear, però pel que fa a la resta res més. Tots tenim les mateixes capacitats intel·lectuals per a viure i hem de tenir les mateixes opcions de triar la vida que volem. En uns temps en el qual la bandera de la igualtat està tant de moda, hauríem de ser conscients que per desgràcia encara queden per assolir molts i variats reptes dins la societat per a poder equiparar-nos.