Si Españistán va donar a conéixer al gran
públic a Aleix Saló, Simiocràcia el confirma com un dels més crítics
dibuixants de còmics de l’actualitat. Gairebé tothom haurà vist els vídeos
promocionals que hi ha sobre les seues publicacions (amb un èxit total de
visites) a youtube que no deixen indiferent de cap de les maneres. A aquest
llibre Saló aconsegueix resumir-nos de manera divertida i sobretot crítica
l’actual situació de la nostra societat.
Les notícies que cada dia ens arriben no són gens
positives i tots els ciutadans d’aquest país estem realitzant un curset
accelerat sobre economia que mai ens hauríem plantejat. El problema és que si
no t’informes t’enganyen i si ho fas t’enganyen igualment amb la trista
diferència que acabes cremat. Quina és la solució? No la sabem. El que és
evident és que la majoria de la societat se sent estafada i desenganyada d’un
sistema complex que és difícil d’explicar. El creixement que ens van vendre no
ha estat tal i utilitzen a diari notícies negatives que van ficant-nos la por
al cos per a deixar-nos totalment paralitzats. A una de les pàgines del llibre
A. Saló ho defineix de manera gràfica i clara, quina és la diferencia entre un
ciutadà d’una dictadura i d’una democràcia occidental? Doncs que un viu feliç
davant la ignorància del seu govern corrupte i no fa res davant açò i la d’un
ciutadà d’una democràcia occidental sap que el seu govern és corrupte però li
rellisca, per tant tampoc fa res. De manera que la situació és realment trista:
perquè ens estant llevant tots els drets adquirits durant anys gràcies als
esforços, sacrificis i lluites dels nostres avantpassats, i perquè no estem
fent absolutament res per a aturar-ho. I siguem realistes, açò va per a llarg.
També ho trobem a una de les pàgines quan el mateix ciutadà es plantejava l’any
2009 que els més pessimistes deien que la crisi podia durar fins al 2011, i el
mateix ciutadà fart de riure en l’actualitat. Jo crec que al final ens riem per
no plorar, perquè francament la situació és com a mínim per a això. Quan es va
publicar el llibre, el passat mes d’abril, el govern encara no havia realitzat
les retallades tan brutals dels últims dos mesos ni havia donat el cop mortal
que farà desaparéixer el sistema de benestar en aquesta legislatura.
Els ciutadans ja no confien en els polítics,
tampoc en els banquers i com conclou l’autor del llibre establint
paral·lelismes amb la recent història del passat segle, s’estan creant les
bases per a l’extremisme i l’augment de radicalisme que ens durà a una situació
més greu que l’actual. Per què serveix la història? Doncs per a no tornar a
cometre els mateixos errors, però està comprovat que no interessa crear una
societat formada i lliure, sinó una massa d’éssers manipulables que perpetuen
un sistema corrupte i injust, aquest és un dels motius per a retallar en
educació pública i desprestigiar al professorat. Perquè no ens enganyem, les retallades que
s’han aplicat han estat de caire ideològic, s’han realitzat contra els més
febles (que no es queixaran, i si ho fan és a casa on ningú els escolta,
resultat de la por i un caciquisme que continua vigent) i no contra els més
rics i poderosos. Ha parlat algú de la monarquia en les retallades? I de
l’Església? Han retallat a les grans fortunes del país? Afecten les retallades
al sistema financer? NO. L’Estat i els seus polítics ens han deixat caure
literalment al buit i s’han encarregat sols de salvar als seus amics, la
qüestió és que estan on estan pel vot dels ciutadans (que pel moment continuem
sent la majoria) i el nostre problema és no ser conscients de la força que
tenim quan estem convocats a les urnes. Mentre, continuem funcionant com fa més
de 2.000 anys: panem et circenses i sinó, sols cal veure com ens han
narcotitzat amb el futbol (crisi? Qui diu crisi? Visquen les primes per guanyar
a jugadors i equip tècnic, més el manteniment d’aquestos i els acompanyants
durant tot el campionat de l’Eurocopa). Et deixaran sense un plat a taula per
menjar, però sense futbol? No per l’amor de déu... I A. Saló ens fa reflexionar
sobre tot açò al seu còmic que millora a Españistán amb diferència. Si
el primer era bo, aquest és millor. De moment haurem de riure per recuperar
forces i posar-nos mans a l’obra.
