Firmin, és una d’aquelles novel·les que quan la veus a una llibreria et crida l’atenció. En aquest cas i en primer lloc, el ratolí que apareix a la portada del llibre resulta molt simpàtic, té el cap gros i està escanyolit. Després al llegir la contraportada del llibre, sempre et sents atret (com a lectora que sóc) per tot allò relacionat amb els llibres, les llibreries, etc. Firmin ho reuneix tot, i després descobreixes més coses en ell que el fan un personatge entranyable. Per fi, va sortit el llibre no sols en versió butxaca, sinó també en català i de seguida el vaig comprar, i “devorar”.
Firmin és un ratolí que naix a la petita llibreria Pembroke d’un barri de Boston durant els anys seixanta del s. XX. Comença devorant llibres per a alimentar-se (“No hi ha res com tenir gana. El mer fet de mastegar i empassar-se alguna cosa, encara que no alimenti el cos, nodreix els somnis. I els somnis de menjar són com qualsevol altre somni: en pots viure, mentre no et moris”). Després acabarà devorant-los d’un altra manera, i es penedirà d’haver-se menjat molts fulls de novel·les essencials per a la història de la literatura. És una rata culta, amb una capacitat desproporcionada per a la lectura (que molts voldríem), solitària, cinèfila, que es troba fóra de lloc entre els de la seva espècie, però aspira a aconseguir l’amistat dels humans que té més pròxims, en Shine (el llibreter) i en Jerry Magoon (solitari, escriptor fracassat, aficionat a la beguda, que intenta trobar el sentit de la vida, i que no arriba a fer-ho). D’aquest últim ho aconseguirà i conviurà amb ell durant mesos.
Firmin no sols sent feblesa per la bona literatura, sinó per la bona música, i el cinema, i té una sensibilitat increïble per a totes aquestes arts. Admira a grans figures de la música com Cole Porter, Billie Holliday, Charlie Parker, etc. a més de les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers. És un enamorat d’aquesta última. Una de les característiques d’aquesta rata és com descriu el seu dia a dia. I ho fa de la manera més normal, com els humans: llegia el diari, després sortia a passejar pel parc, menjava en companyia d’en Jerry, tocava el piano de joguina que hi havia a casa, etc. Hi ha moments en els quals no pots evitar riure o somriure amb els seus comentaris, gairebé sempre irònics que descriuen la seva realitat.
A la història, a banda de trobar referències literàries continues, comentaris de música i pel·lícules, Firmin ens fa integrar-nos, no sols en la quotidianitat d’en Shine (com duia la seva botiga, com trobava els llibres quan algú li preguntava, com prenia cafè mentre llegia el diari, etc.), o en la d’en Jerry, sinó en la vida de la gent (i de les rates) d’un barri decadent, que des de l’ajuntament volen fer desaparèixer. Assistim al deteriorament, a la destrucció, no sols del barri, sinó de la seva gent i les seves vides. Veiem com la gent ha de marxar, els botiguers han de tancar i el llibreter que no es vol resignar a fer-ho, acabarà regalant aquells llibres que no ven, així en Shine va col·locar un cartell a l’aparador de
Firmin és una rata que aspira a escriure la seva història, que se sent diferent a la resta, que busca en els humans una relació excepcional. Una de les frases que diu recordant la seva relació amb en Jerry, i després d’esmentar a J. London i Stevenson és aquesta: “Sempre em penso que tot durarà per sempre, però res no dura per sempre. De fet, res no existeix més enllà d’un instant, excepte les coses que retenim en la memòria”.
Aquesta és la primera novel·la d’en Sam Savage, es va publicar el 2006. La informació que existeix sobre l’autor, en cap moment fa referència la seva data de naixement, però per les fotos sembla que tinga entre els 68-75 anys. És doctor en Filosofia per
Una novel·la curta, divertida, plena d’humor negre i al·legories que si llegeixes et farà passar una bona estona. Totalment recomanable, especialment per als amants dels llibres i el món que els envolta.
