Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, d'Albert Espinosa

Albert Espinosa ens presenta la seua primera novel·la amb un títol entre curiós i simpàtic, però sobretot suggerent. L’autor va nàixer a Barcelona (1973) i a banda d’escriure, també és actor, director, guionista de cinema, teatre i televisió, a més d’enginyer industrial superior químic. És a dir, una persona molt polifacètica.

El llibre que tinc a les mans, em va cridar l’atenció, especialment pel títol. És evident que quan ens sentim atrets per algun llibre, o bé autor sempre o gairebé sempre n’hi ha motius personals darrere. En aquest cas el títol va ser un incentiu, perquè imagine que molta gent s’haurà realitzat aquesta pregunta en algun o bé en diversos moments de la seua vida.

La història que conta és la d’un xic jove que viu a un àtic a la plaça de Sta. Ana, davant del Teatro Español. Per tant l’acció es desenvolupa a Madrid i en pocs dies, tal volta un parell. Però tot el que envolta al personatge és tant intens que quasi oblides on et trobes.

Hi ha per a mi quatre punts fonamentals al voltant dels quals gira la història: la seua mare, la xica del Teatro Español, el do i l’estrany. A partir d’aquí es desenvolupen reflexions personals, records, pors, gustos culturals, etc.

La relació amb la seua mare és molt estreta, ballarina de professió, l’ha dut allà on ha anat, i això l’ha permés conèixer món. El més bonic de tot, és la tendresa que desprèn el record del Marcos quan conta les vivències, les converses i tot el relacionat amb ella. Per això la seua mort és tan dolorosa, perquè era bàsicament el pilar fonamental de la seua existència, de fet un capítol es titula: “La meva mare em va deixar i jo vaig decidir deixar el món”.

La xica del Teatro Español és una història un tant curiosa, perquè inicialment el protagonista ens conta l’important que és per a ell somiar, i per tant dormir representa un dels plaers de la vida (de la qual cosa estic totalment d’acord amb el personatge). Però contradictòriament a tot açò, ha contractat el servei d’una empresa estrangera que el proveirà d’un medicament molt car que un cop injectat al seu cos deixarà de dormir. Açò es narra quasi com una novel·la de misteri, perquè hi ha un personatge que li du l’injectable acompanyat de fortes mesures de seguretat. Sembla una negociació pròpia de la màfia. De manera que aquells que econòmicament s’ho poden permetre i adquireixen aquesta medicació ja no podran tornar a dormir mai més, per tant si volen somiar hauran d’anar a una botiga a comprar somnis a la carta. És en aquell moment, que està pensant si injectar-se o no la medicació, quan veu des del balcó a la misteriosa xica. Ella espera algú davant del Teatro Español per a entrar. L’obra que es representa és Mort d’un viatjant d’Arthur Miller, una de les obres més conegudes i admirades per Marcos. Hi ha quelcom que l’arrossega cap a la xica que no pot evitar.

Tanmateix, en aquell mateix moment reb una trucada. El necessiten. Necessiten el seu do. El do especial d’en Marcos li permet saber què ha viscut la persona que té davant. Mirant-la als ulls, pot conèixer els seus records més importants, tant els bons com els dolents. I aquest do és el que precisa la policia per a obtenir més informació de l’estrany que hi ha retingut des de fa temps a les dependències policials i al que han interrogat de totes les maneres possibles, sense aconseguir el que volen.

L’estrany: un ésser vingut d’una altre planeta amb forma humana. La policia demana ajuda a Marcos, necessita conèixer coses d’aquest ésser, però ell aconseguix ben poc. Hi ha massa interferències al seu voltant. Marcos en companyia del seu cap faran tot el possible per treure’l d’on està i així descobrir l’essència i la vida d’aquest ésser. La trajectòria vital de l’estrany és tan increïble com tendra, i la informació que proporcionarà a Marcos sobre ell mateix ens deixarà sorpresos.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, és una lectura tendra i curiosa que es llegeix d’una tirada i que fa riure i reflexionar al mateix temps sobre aspectes vitals molt comuns a tots els humans, i potser als no tan humans també.