L'illa de Maians, de Quim Monzó

Aquest llibre de contes de l’escriptor català Quim Monzó va ser publicat el 1985. És un llibre curt que no arriba a les cent cinquanta pàgines i està dividit en tres blocs: Carrer dels dies feiners, A handkerchief or neckerchief of soft twilled silk, i La casa de la estilográfica. Aquests apartats estan al mateix temps composats de diversos contes que, si bé són curiosos el final normalment no sol deixar indiferent.

No tots els contes tenen la mateixa llargada, tampoc tenen un fil conductor que els relacione entre ells. Si bé he de dir que en molts d’ells el tema eròtic o bé sexual està ben definit, però el que sobretot trobem són els pensaments dels diversos personatges creats per Monzó.

Al conte Ferrocarril, trobem a banda d’una atracció sexual molt gran entre dos viatgers i també entre la resta dels passatgers (com observa a altres compartiments del tren el personatge principal de la narració), un vocabulari molt proper al públic d’avui dia i una barreja de paraules italianes al mig del diàleg.

En un altre conte El segrest, el fil conductor és un home que escriu poesia i presenta el seu treball a un concurs literari. El guanya i a partir d’aquí la seua vida ja no serà la mateixa. Ell vol escriure i llegir, és perfeccionista en aquest treball, però cada cop té més i més compromisos als que no sap dir que no i que l’impedeixen fer la vida que volia.

A No n’estigui tan segur, veiem com un home dependent d’una botiga de roba, s’esforça diàriament a saber que pensen els altres. Aconsegueix conèixer que volen i pensen d’ell i la resta de les persones que els envolten. D’aquesta manera va guanyant posicions dins l’empresa en la qual treballa fins a aconseguir un càrrec important. El problema arriba quan aspira al càrrec més alt de tots i allí es troba amb algú, que com ell també ha arribat a aquell lloc pel mateix motiu, llegir els pensaments dels altres.

Aquests tres exemples són un tast del que es pot trobar en aquesta obra. Jo la vaig llegir ja fa uns anys i recorde haver gaudit molt amb ella, de manera que he tornat a fer-ho per recordar-la. Si vols passar una bona estona llegint et recomane aquest llibre que està escrit amb un llenguatge accessible i que et pot arribar a sorprendre en molts casos. En molts d’ells se’ns mostra la complexitat de la ment humana, que de vegades actua no de la manera socialment correcta, però si com cadascú dels personatges voldria.