La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol

“Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n’hi ha d’altres amb les quals no ens convenen els diàlegs”.

Així comença aquesta obra que vaig descobrir per casualitat. No coneixia res d’ella, de fet no sabia de que tractava, però quan un dia a una llibreria vaig llegir a la contraportada aquesta frase vaig pensar que tard o d’hora llegiria aquest llibre. Al final l’he llegit abans del que em pensava i he de dir que m’ha seduït des de la primera frase, que és precisament l’esmentada anteriorment.

Un home que vol fugir de tots i de tot, s’embarca en un vaixell en direcció a una illa pràcticament deserta i quasi als confins del món. Ha de treballar com a oficial atmosfèric durant un any. Un treball curiós, si més no, en un lloc que sembla no importar gaire a ningú. Allí, a l’illa sols hi viu un home: en Batís Caffó. Un austríac, home de poques paraules que resideix al far. Hi ha una casa, la de l’oficial atmosfèric que serà a on s’haja d’instal·lar el nostre protagonista. Des de la primera nit comencen a produir-se fets insòlits per criatures desconegudes. A partir d’aquí serà una lluita per la supervivència.

El personatge principal, que és d’origen irlandés s’ofereix per a aquest treball pensant que un any lluny de tot i de tots, el farà trobar-se a ell mateix. Pensa que aquesta illa, lluny de qualsevol ruta i lluny del món és un bon lloc per als seus propòsits. Al seu equipatge du llibres i altres coses que pensa podrà necessitar en la seua estada aquí. Però res més lluny de la tranquil·litat i la pau que ell esperava trobar. Els primers dies no dorm perquè d’aquestes hores de descans depen la seua vida. Lluita sense treva i pensa que és home mort, perquè arriba un moment que la situació és insostenible. Però no es rendeix. Ha d’aconseguir parlar amb en Caffó. L’ha de convèncer perquè el deixe viure amb ell al far. Si tots dos estan junts podran ajuntar les seues forces per a defensar-se. La realitat és que a en Batís Caffó li importa ben poc el que li passe al nostre protagonista.

Un dia apareix un ésser estrany, provinent de les profunditats marines que està al servei d’en Caffó. El nostre protagonista fa presonera a aquesta criatura i aconsegueix negociar amb l’habitant del far. Aquest lloc, el far, és l’única fortalesa on poden viure i defensar-se de les criatures que els ataquen totes les nits. De la convivència de tots tres neix una relació complexa i interessada. Saben que junts no poden estar, però separats tampoc.

Més enllà de la història, podem veure com entre dos éssers humans pot existir el millor i el pitjor de la nostra espècie. Com un d’ells després d’una carnisseria atroç comença a pensar que ha d’haver-hi alguna manera per a solucionar el conflicte, que potser són atacats perquè per a les criatures marines o granotots com diuen ells, els humans són uns invasors. Que no s’ha de civilitzar a ningú, sols respectar, entendre i deixar viure els altres, tan senzill com açò i tan complex alhora. Sánchez Piñol és antropòleg i potser ha volgut explicar en aquesta novel·la, com podem arribar a ser d’incivilitzats els europeus, o bé aquells que pertanyen al conegut com a primer món. Com, quan arribem a un lloc volem imposar la nostra llei i costums, i no pensem que abans de nosaltres hi ha altres persones o éssers que viuen allí segons les seues, que evidentment no són iguals a les nostres, i no per açò són pitjors.

En aquesta novel·la trobem: misteri, sexe, lluita per la supervivència, violència entre els dos humans que hi viuen a l’illa, i també d’aquests envers la criatura que ells anomenen mascota. Trobem l’essència de l’ànima humana, el bo i dolent que hi ha en ella, els sentiments envers els altres i un mateix. La necessitat que hi tenim de la solitud i alhora de la companyia dels altres, i sobretot d’entendre que per desgràcia no volem o no sabem aprendre dels nostres errors, perquè al final tot torna a repetir-se. Tot comença un altre cop.

Una lectura que recomane per a aquells que vulguen passar una bona vesprada llegint, un llibre que va sorprendre quan és va publicar i que ha estat traduït a moltes llengües i que enganxa des del principi.