Concierto non grato, de Joaquín Piqueras

Darrere de cada llibre hi ha una o diverses històries que el van fer possible. Darrere de cada tria per un llibre n’hi ha un altra. La d’aquesta tria, la d’aquest descobriment li la dec a algú molt important amb qui comparteix, entre d’altres passions, la poesia. Farà uns dies un gran amic em va parlar de Joaquín Piqueras, un jove poeta murcià al que coneix. Li vaig dir que tenia curiositat per llegir alguna cosa d’ell, doncs m’havia parlat dels seus versos senzills i directes. Em va deixar Concierto non grato, un llibre de poemes premiat al XXIV Certámen Poético “Ángel Martínez Baigorri”, l’any 2007. La sorpresa no es va fer esperar. Des de la primera pàgina em va commoure.

Joaquín Piqueras García és llicenciat en Filologia Hispànica i exerceix com a professor de secundària de llengua i literatura castellana a Cartagena. Ha publicat altres llibres de poemes, i ha rebut diversos guardons per la seva tasca literària. Els seus versos són clars, directes, intel·ligents, on trobem també la contradicció de l’existència humana, al temps que descobrim ironia i sentit de l’humor. Els temes que tracta són actuals, i plens de contingut social sense deixar de banda la tendresa. M’ha agradat perquè, sovint la poesia utilitza un llenguatge complicat que l’allunya dels lectors, però en aquest cas no és així. Piqueras utilitza un llenguatge accessible i ple de contingut, sense recargolament de les paraules ni les idees. Pense que expressa de manera colpidora temes personals i diaris, i això en aquest gènere és important. Crec que no hi ha res millor que compartir alguns dels seus poemes a la xarxa. Aquí hi deixe una tria:

El amor y la muerte concuerdan en género y en número

Te querré hasta la muerte,

pero el amor fue declinando

y como se hizo tan larga

la espera, decidió matarla,

¿el modus operandi?,

poco importa, hay tantos casos

en los que inspirarse,

que la violencia de género

ha degenerado en violencia

de número.

Inseparables

Y yo te digo que el amor es insuficiente,

que es el miedo a estar solos lo que nos une,

más allá de tu supuesto amor omnipresente

está nuestra fidelidad a no ser nosotros

mismos o sólo serlo en momentos de egoísmo

compartido.

Las tribulaciones de un hombre invisible

No soy un ser invisible,

es que siempre estoy solo.

Familia léxica

Ecología, ecodieta,

ecorruta, ecoaldea,

ecoportal, ecosistema,

ecotasa, ecoturismo,

ecomuseo, ecoeducativo...

Son muchos los esfuerzos del prefijo

eco- para hacer sonar los redobles

de conciencia, pero nadie se hace eco.

L’autor també té un bloc propi on podeu trobar escrits interessants:

http://joaquinpiqueras.blogspot.com/