miércoles, 28 de octubre de 2009

Solo de amor, d'Alejandro Jodorowsky


Alejandro Jodorowsky (Xile 1929), és un artista polifacètic com n’hi ha pocs. D’origen jueu-ucranià, cap als vint-i-quatre anys va marxar de Xile, va viure gairebé vint anys a Mèxic, i des de la dècada dels anys vuitanta resideix a França. Entre les moltes i variades facetes de Jodorowsky destaquen les de: filòsof, escriptor, dramaturg, actor, poeta, director de cinema, guionista de còmics, instructor del tarot, mim, psicoterapeuta i psicomag. Potser la seva aportació més controvertida és la de la psicomàgia, tècnica que barreja ritus xamànics, teatre i psicoanàlisi, on preten provocar en el pacient una catarsi de curació. Si més no pel que conta en algun dels seus llibres, ho ha aconseguit en molts casos i encara que sembla complicat, és tan senzill com mirar dins d’un mateix i ser conscients del que ens provoca el malestar per a poder donar una solució.
De Jodorowsky ens sorpren la seva poesia colpidora i senzilla a un temps. En un llibre d’ell titulat Psicomagia diu: “Creo que todo ser humano debe dedicarse a escribir poesía media hora al día, sin preocuparse de si lo que escribe es bueno o malo. [...] La poesía ha de ser una constante en la vida para depurar el ego... Cada día deberíamos realizar un acto gratuito, una cosa chiquita que sirva a los demás”. M’agradaria compartir alguns dels seus poemes del llibre Solo de amor amb aquells interessats, perquè per a mi va ser tot un descobriment conèixer el treball escrit d’aquest polifacètic personatge ara farà un any.

Cayendo de silencio en silencio
alrededor de tanta ausencia
me precipito hacia tus besos
esperando llegar al infinito centro
Pero la duda empaña mi certeza
La verdad es que no has estado nunca
y yo te añoro en el futuro


¿Qué significa lo eterno
sin tu mirada fugaz?
Tal como eres
sin menos ni mas


No es lo que fue
No es lo que será
No es lo que deseas
Es lo que ahora es


Dame
tus imperfecciones
con ellas me conformo

Aquests són alguns dels poemes que es poden trobar en aquest treball, que em sembla una autèntica delícia de la poesia contemporània. Molt recomanable.

jueves, 1 de octubre de 2009

Firmin, de Sam Savage


Firmin, és una d’aquelles novel·les que quan la veus a una llibreria et crida l’atenció. En aquest cas i en primer lloc, el ratolí que apareix a la portada del llibre resulta molt simpàtic, té el cap gros i està escanyolit. Després al llegir la contraportada del llibre, sempre et sents atret (com a lectora que sóc) per tot allò relacionat amb els llibres, les llibreries, etc. Firmin ho reuneix tot, i després descobreixes més coses en ell que el fan un personatge entranyable. Per fi, va sortit el llibre no sols en versió butxaca, sinó també en català i de seguida el vaig comprar, i “devorar”.

Firmin és un ratolí que naix a la petita llibreria Pembroke d’un barri de Boston durant els anys seixanta del s. XX. Comença devorant llibres per a alimentar-se (“No hi ha res com tenir gana. El mer fet de mastegar i empassar-se alguna cosa, encara que no alimenti el cos, nodreix els somnis. I els somnis de menjar són com qualsevol altre somni: en pots viure, mentre no et moris”). Després acabarà devorant-los d’un altra manera, i es penedirà d’haver-se menjat molts fulls de novel·les essencials per a la història de la literatura. És una rata culta, amb una capacitat desproporcionada per a la lectura (que molts voldríem), solitària, cinèfila, que es troba fóra de lloc entre els de la seva espècie, però aspira a aconseguir l’amistat dels humans que té més pròxims, en Shine (el llibreter) i en Jerry Magoon (solitari, escriptor fracassat, aficionat a la beguda, que intenta trobar el sentit de la vida, i que no arriba a fer-ho). D’aquest últim ho aconseguirà i conviurà amb ell durant mesos.

Firmin no sols sent feblesa per la bona literatura, sinó per la bona música, i el cinema, i té una sensibilitat increïble per a totes aquestes arts. Admira a grans figures de la música com Cole Porter, Billie Holliday, Charlie Parker, etc. a més de les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers. És un enamorat d’aquesta última. Una de les característiques d’aquesta rata és com descriu el seu dia a dia. I ho fa de la manera més normal, com els humans: llegia el diari, després sortia a passejar pel parc, menjava en companyia d’en Jerry, tocava el piano de joguina que hi havia a casa, etc. Hi ha moments en els quals no pots evitar riure o somriure amb els seus comentaris, gairebé sempre irònics que descriuen la seva realitat.

A la història, a banda de trobar referències literàries continues, comentaris de música i pel·lícules, Firmin ens fa integrar-nos, no sols en la quotidianitat d’en Shine (com duia la seva botiga, com trobava els llibres quan algú li preguntava, com prenia cafè mentre llegia el diari, etc.), o en la d’en Jerry, sinó en la vida de la gent (i de les rates) d’un barri decadent, que des de l’ajuntament volen fer desaparèixer. Assistim al deteriorament, a la destrucció, no sols del barri, sinó de la seva gent i les seves vides. Veiem com la gent ha de marxar, els botiguers han de tancar i el llibreter que no es vol resignar a fer-ho, acabarà regalant aquells llibres que no ven, així en Shine va col·locar un cartell a l’aparador de la Pembroke: “Llibres gratis. Emporti’s tots els que pugui carregar en 5 minuts”, i tot seguit en Firmin comenta: “Llibres gratis, com després de la revolució. [...] El cartell va tenir un efecte immediat –com es mobilitza la gent quan hi ha coses gratis-, i els cinc dies següents van ser un caos”. Una imatge dolorosa aquesta, especialment quan la gent agafa els llibres per després llençar-los.

Firmin és una rata que aspira a escriure la seva història, que se sent diferent a la resta, que busca en els humans una relació excepcional. Una de les frases que diu recordant la seva relació amb en Jerry, i després d’esmentar a J. London i Stevenson és aquesta: “Sempre em penso que tot durarà per sempre, però res no dura per sempre. De fet, res no existeix més enllà d’un instant, excepte les coses que retenim en la memòria”.

Aquesta és la primera novel·la d’en Sam Savage, es va publicar el 2006. La informació que existeix sobre l’autor, en cap moment fa referència la seva data de naixement, però per les fotos sembla que tinga entre els 68-75 anys. És doctor en Filosofia per la Universitat de Yale i va fer classes a Harvard, a més de treballar de mecànic, fuster, pescador, etc. Firmin va ser publicada per una petita editorial de Minneapolis i gràcies a la publicitat del “boca-orella” es va convertir en tot un èxit.

Una novel·la curta, divertida, plena d’humor negre i al·legories que si llegeixes et farà passar una bona estona. Totalment recomanable, especialment per als amants dels llibres i el món que els envolta.