Robert Louis Stevenson (1850-1894) escriptor escocès conegut especialment per les seues novel·les com L’illa del tresor o La fletxa negra, així com el relat breu del que avui tractem, ens conta aquí la història d’un metge respectable de Londres, el Dr. Henry Jekyll que amb un beuratge realitzat per ell mateix, es converteix en un ser abominable.
El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde, és un relat entre la novel·la psicològica i la policíaca o de terror. Probablement en el moment en què va ser escrita aquesta narració, seria una novetat a molts nivells. A mi especialment, m’ha agradat l’estudi psicològic que Stevenson fa dels personatges. La història està narrada per un advocat, Utterson, que és amic del Dr. Jekyll i al que aquest envia el seu testament perquè en cas que li passe alguna cosa estranya, com la seua desaparició o mort, tot el que li pertany passe a Mr. Hyde.
Utterson ens conta des del primer moment com va tenir notícies i va conèixer de l’existència de Mr. Hyde. Poc a poc van introduint-se nous personatges com: Mr. Enfield, el Dr. Lanyon, Poole el criat,... Tot comença quan degut a una situació desagradable provocada per Mr. Hyde es difonen rumors entre els coneguts del Dr. Jekyll que aquest últim (algú tan respectable a la societat londinenca) tinga com a protegit una persona tan desagradable. Després, anirem coneixent mitjançant les relacions entre els personatges i els escrits realitzats per aquestos la situació real, fins arribar al desenllaç. L’escrit més esclaridor és el que el Dr. Jekyll fa a Utterson, on realitza una descripció psicològica molt acurada del que és l’ànima humana i el seu desdoblament. Tot ésser humà és, com a mínim dos. Hi ha un costat fosc en cadascú de nosaltres, una lluita interior entre el bé i el mal com molt bé relata el Dr. Jekyll a la seua carta en un dels fragments “[...] que estos gemelos que son dos polos opuestos tengan que luchar continuamente dentro del angustiado seno de la conciencia”. Aquesta carta que tanca la narració sobre la història de com ell experimenta en el seu propi cos (amb el risc fins i tot de morir) la duplicitat de la personalitat. Podem observar com dins d’un mateix ésser humà, poden existir dues persones totalment diferents i estranyes per al seu altre jo.
La transformació del Dr. Jekyll en Mr. Hyde, tan físicament com psicològica, demostra com en una mateixa persona es pot trobar, la bondat, l’amabilitat, la generositat, i en l’altra la maldat en tota la seua amplitud. Ja ho diu el mateix Henry Jekyll “Estudiando el lado moral en mi propia persona, si en verdad se podía afirmar que yo era una y otra de las dos naturalezas que luchaban entre sí en el campo de mi conciencia, esto ocurría precisamente porque estaba identificado de un modo radical con las dos [...]”. En aquesta novel·la ens endinsem en la profunditat de l’ànima humana com també va saber transmetre J. Conrad en el seu text El cor de les tenebres. Un relat que a més a més de ser un clàssic de la literatura que tothom hauria de llegir a la seua vida, ens fa passar una bona estona perquè està redactat de manera senzilla i es pot llegir d’una tirada. Molt recomanable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario