domingo, 9 de febrero de 2014

El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry

Joan Fuster va dir que “Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir” i tenia tota la raó. En aquest cas es tracta de tornar-ho a fer amb un clàssic de la literatura contemporània considerada per a nens. Tots coneixem i segurament vam llegir de xiquets El petit príncep, però sovint els records de moltes persones amb qui he comentat el tema gairebé sempre és el mateix: els va deixar marca, però de manera negativa. El van trobar avorrit i no l’entenien. Potser la proposta didàctica per part del professor/a d’aquell moment (parle de fa més de 25 anys) no va ser la més adient. Tan se val, aquest conte i el seu personatge intemporal fan d’obligada relectura el text a una edat ja madura.
El Petit Príncep va ser publicat en abril de 1943 –en anglès i francès- a Nova York per l’editorial Reynal & Hitchcock i tres anys després –en 1946, després de l’alliberament de França-, per la francesa Éditions Gallimard. És l’obra més coneguda de l’aviador i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944). El conte filosòfic i poètic –sota l’aparença d’un conte per a nens- està dedicat al seu amic Léon Werth, on l’autor ens va deixar un missatge universal: no oblidar l’infant que vam ser, tal i com ho recorda en una de les frases a la dedicatòria “Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin)”.
El Petit Príncep és una obra universal i tot un fenomen cultural, internacional i d’edició, del qual l’any passat es va celebrar el 70è aniversari de la publicació i enguany es commemora el 70è aniversari de la mort del seu autor. És l’obra literària francesa més coneguda al món, traduïda a més de 265 idiomes i de la que s’han fet més de 1.300 edicions, amb més de 145 milions de còpies venudes. Dividit en 27 capítols que expliquen les aventures d’aquest personatge intemporal, l’obra de Saint-Exupéry i el seu protagonista, s’han convertit en una icona dels valors positius i actuals com són: la protecció del planeta i la de la infància, el dret a l’educació, la pau, la tolerància i l’intercanvi cultural.
La història, il·lustrada amb dibuixos del mateix autor, ens conta la trobada entre un xiquet i un aviador –el narrador- que per una avaria al motor ha hagut d’aterrar al desert del Sàhara on intenta reparar l’avió. En aquest paratge, aparentment solitari, se l’apareix al dia següent un xiquet, el petit príncep. A partir d’aquest moment i dels diàlegs que tenen, l’aviador es replantejarà la seua vida d’adult i descobrirà que el petit príncep ve d’un altre planeta (l’asteroide B 612) perquè aquest va contant-li les experiències que ha tingut amb persones grans als diferents asteroides que ha anat visitant (un total de set astres on troba a: el rei, el vanitós, el bevedor, l’home de negocis, l’encenedor de fanals, el geògraf i la Terra) i el seu comportament absurd que no acaba d’entendre. Cada dia l'interès de l’aviador envers el petit príncep i tot allò que conta va creixent, així com l’amistat, la tendresa i l’estima per aquesta curiosa criatura, mentre la reparació del seu avió va perdent importància.
Creat amb un llenguatge senzill, amb la finalitat de ser comprès pels xiquets, el text d’El petit príncep ens mostra la vigència d’una obra que s’ha convertit en clàssic. El conte de Saint-Exupéry ens posa davant la pregunta sobre, què és l’essencial de la vida? I és que front a l’individualisme, la irracionalitat, l’afany de consumisme i possessió que ens arrossega cap a la solitud, el petit príncep proposa l’amor, la pràctica de l’amistat i la generositat per a assolir la felicitat, la imaginació i la senzillesa, l’afany pel coneixement i la recomanació de conservar dins nostre la xiqueta o el xiquet que vam ser.


I com molt bé va dir la guineu al petit príncep: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls” i així mateix ho va transmetre aquesta dolça criatura a l’aviador: “els ulls són cecs. S’ha de buscar amb el cor”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada