Paraules per a Gaeta, de Cesk Freixas

“Gaeta és un carrer. Una mà, una idea, un dubte, una ciutat. Gaeta és el que vulguis que sigui. És decidir. És un terrat abans que marxi el sol, i dir alt que no volem morir. Gaeta és l’espai de temps que encara no hem viscut. El record, la memòria i el temps. I la calor que arriba per despullar-nos de la pena i el verí. Això és Gaeta. Per recordar-nos que prosseguim amb l’impossible.

Que lluny que se’t veu, i que a prop ens quedes”

Cesk Freixas (St. Pere de Riudebitlles, 1984) cantautor català que acaba de celebrar el seu 10è aniversari damunt els escenaris, ens ofereix com un present el seu primer llibre Paraules per a Gaeta. Mitjançant relats curts escrits com a prosa poètica ens endinsa dins un univers molt personal al temps que social i geogràfic.

Paraules per a Gaeta –llibre editat per Tigre de Paper, una cooperativa editorial catalana- son 150 textos escrits amb delicadesa i sentiment. Per a aquells que hem llegit a Eduardo Galeano el format que ha fet servir C. Freixas per a presentar-nos el seu primer llibre a més de suggeridor ens ha resultat familiar. A través d’aquests relats podem respirar d’una banda dignitat, llibertat, lluita, d’una altra injustícies, però també ens ofereix amb les seues paraules l’oportunitat de passejar pel territori i endinsar-nos en ell i la gent que l’habita, en els seus somnis i il·lusions, l’amor, les decisions,... Cal no oblidar a més a més, els textos de caire íntim i personal plens de tendresa i sensualitat.

Freixas ens convida a reflexionar sobre els fets senzills, aquells que ens omplen de vida i que sovint no sempre valorem. L’autor ens incita a assaborir les paraules lentament i gaudir d’elles en qualsevol lloc i moment. I això és el que he fet, llegir i en moltes ocasions rellegir mentalment frases que m’agradaria conservar en el record, anècdotes o vivències de poetes tan estimats com M. Hernández, M. Martí i Pol o M. Torres. També de reconeguts autors de versos, textos o cançons tan essencials i fonamentals com Estellés, Fuster o el gran Ovidi.

Compartir des de la distància geogràfica aquesta mirada compromesa, aquest univers polític i social, aquesta estima al territori ha estat un descobriment molt plaent i emotiu, especialment en un relat amb el qual em sent especialment identificada Del Pinós a Maó. Aquest esguard intens i tendre que surt des de ben dins cap a les persones i coses que Freixas s’estima mostra de manera transparent una convicció que compartisc completament “la vida es viu cap endavant” tal i com ell diu a Dies horitzontals.