jueves, 31 de octubre de 2013

Caín, de José Saramago

Sovint no resulta fàcil definir la impressió que ens ha causat la lectura d’un llibre i com ens ha fet reflexionar aquest. Llegir a José Saramago (1922-2010) no deixa indiferent. Les paraules són seleccionades amb la cura d’un mestre que ens ensenya a mirar pel calidoscopi històries que ens havien contat de manera dogmàtica i indiscutible. L’autor ens dóna una visió dels textos sagrats des d’una òptica crítica i irònica que ens permet conèixer diferents i coneguts episodis de l’Antic Testament narrats mitjançant els ulls de Caín.
La novel·la comença amb la creació d’Adan i Eva i l’expulsió d’aquests del paradís. El relat ens mostra una Eva decidida i amb iniciativa, curiosa, que vol conèixer i saber, i sobretot una dona que s’enfronta a les adversitats. Per altre costat trobem a Adan, un ésser poruc i autoritari que menysprea a Eva. D’aquesta unió naixen Caín i Abel -però també Set-, i com ja coneixem, el primogènit acabarà matant al seu germà Abel. Per què? Perquè Déu refusa a Caín per la seua ofrena que no considera digna mentre accepta la del seu germà que es burla d’ell. Aquest Déu superb i infalible, no és misericordiós ni humil i malgrat ser el creador de tot, no intervé en allò que no és correcte, de manera que permet l’assassinat d’Abel a mans del seu germà. Això empeny a Caín a vagar per la terra de Nod amb el dubtós bé de la immortalitat concedida per Déu a canvi del seu silenci (una mena de suborn), fet que li permet viatjar en el temps –no passat ni futur, sinó diferents presents com diu Saramago- i anar a diferents llocs possibilitant entendre el començament de la seua maledicció. Aquest desterrament és realment l’inici d’un viatge de coneixement.
Caín –fil conductor de la història- i el seu viatge, ens mostren la crueltat del déu cristià, un Déu rancuniós, maligne, irresponsable i capritxós –pren decisions de manera arbitrària-, que es comporta com un tirà, corrupte, que pacta (fa una aposta) amb Satanàs per a arruïnar a Job. A través del recorregut del protagonista per alguns episodis dels textos sagrats sabem que Lilith (maleïda i silenciada con moltes altres dones a la història de la humanitat) governa la terra de Nod, però també presenciem el frustrat sacrifici d’Isaac, la construcció de la torre de Babel, la destrucció de Sodoma i Gomorra, la ira de Moisès a la muntanya del Sinaí, la conquesta de Jericó o el diluvi universal.
El llibre de Saramago és la lluita entre l’home i Déu –que es penedeix d’haver creat al primer, fet pel qual ordena el diluvi universal, per a aniquilar a la humanitat- a més a més d’una visió desesperançada de la providència i del futur de l’ésser humà. L’escriptor amb ironia planteja a través del protagonista el “qüestionament de la fe cega, de l’obediència incondicional i de l’autoritarisme”. Caín qüestiona, busca raons i no troba sentit a les proves divines, condemna el sacrifici d’innocents, la injustícia i el dolor humà, és en definitiva la consciència crítica que persegueix a Déu.



El llibre de José Saramago (premi Nobel de Literatura l’any 1998) ens fa reflexionar sobre les nostres creences –siguem o no creients- qüestionant tot un sistema de valors cristians del qual la nostra cultura es troba impregnada, ens agrade més o menys. És una novel·la necessària i totalment recomanada per a activar –o reactivar- el nostre pensament crític, tan anestesiat en els temps que vivim.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada