viernes, 15 de enero de 2010

Los tres mosqueteros, d'Alexandre Dumas


Hi ha novel·les que d’una manera o un altra et duen a altres històries. Així és com jo vaig arribar a Los tres mosqueteros. Ja fa molts anys vaig llegir El club Dumas, una magnifica novel·la d’Arturo Pérez Reverte que em va enganxar des de la primera pàgina, en aquesta parla d’un manuscrit perdut de Dumas i fa referències constants a la novel·la que acabe de llegir. Ja des d’aquell moment tenia clar que un dia o un altre devoraria aquest llibre, i encara que han passat gairebé vuit anys des de llavors, vaig decidir que ara era el moment de submergir-me en una història d’aventures tan apassionant com aquesta. El resultat, no m’ha decebut gens.

Alexandre Dumas (1802-1870), escriptor francès que va néixer a Villers-Cotterets i es va traslladar a París el 1823, on va entrar com a copista a la cancelleria del duc d’Orleans. Va escriure diversos drames i comèdies, però va ser amb Les trois mousquetaires (1844), que va iniciar la sèrie de novel·les històriques com: La Reine Margot (1845) i Le chevalier de Maison Rouge (1846). També són obres conegudes d’ell Le comte de Monte-Cristo (1844-50) i Les mohicans de París (1854-58). Dumas té una gran producció literària, escrita en part gràcies als seus col·laboradors. Part de les seves experiències vitals (diners, deutes, amor, etc.) apareixen reflectides en les intrigues i aventures de les seves novel·les. Les trois mousquetaires es va publicar per lliuraments als periòdics de l’època.

Los tres mosqueteros, es desenvolupa durant el regnat de Lluís XIII i el ministeri del cardenal Richelieu. D’Artagnan, un jove gascó va a París amb una carta de recomanació del seu pare que haurà de lliurar al Sr. de Tréville, per a començar com a soldat al servei d’algun noble. Però durant el trajecte, aquesta missiva li serà robada. Malgrat tot, quan arriba a París, aconsegueix entrevistar-se amb el Sr. de Tréville, capità dels mosqueters del rei, i l’explica el que l’ha passat durant el viatge. Durant aquest temps coneixerà de manera un tant peculiar als mosqueters Athos, Porthos i Aramis, als que s’unirà, creant una amistat gairebé indestructible. Tots quatre es veuran immersos dins lluites i conspiracions que hauran de resoldre, i ho faran de la millor manera. Junts posaran la seva lleialtat i coratge al servei de la reina Ana d’Austria, casada amb Lluís XIII però enamorada del duc de Buckingham. La reina és víctima d’una conspiració per causa d’unes joies prestades al duc, que hauran de recuperar els mosqueters i al seu capdavant D’Artagnan, sortejant tots els paranys que el cardenal Richelieu els posa. Els paranys són de naturalesa diversa ja que la xarxa d’informadors del cardenal és extensa, i aquí és on fa la seva aparició Milady, una dona d’una bellesa desbordant equiparada a la seva astúcia i maldat. També apareix el matrimoni Bonacieux, ell és l’hosteler de D’Artagnan, ella la seva dolça i bella esposa de qui el jove gascó s’enamora perdudament. A partir d’aleshores es creuaran les històries d’amor dels mosqueters i les seves amants, el segrest de la Sra. Bonacieux, les lluites pel camí cap a Anglaterra pel viatge a Londres per a recuperar els diamants separats del collar, el ball, l’agraïment de la reina a D’Artagnan pels serveis prestats, etc. I continuarà amb l’enfrontament d’anglesos i francesos, la seducció de Milady a D’Artagnan, el secret d’aquesta i Athos, la venjança de la comtessa de Winter (Milady), el setge a La Rochelle, com el gascó inseparable dels seus companys assoleix un lloc als mosqueters del rei i com Richelieu intenta captar-lo per a la seva causa, com es descobreix la trama creada pel cardenal i Milady per a destruir al duc de Buckingham, de nou el viatge a Anglaterra per part en aquest cas de la mà dreta del cardenal, i la captivitat de Milady per part del seu cunyat lord de Winter,... En definitiva, una gran novel·la d’aventures amb la que he gaudit molt, malgrat conéixer l’argument per haver vist les pel·lícules que s’han fet amb aquesta història o la famosa sèrie de dibuixos amb la que vaig créixer als anys ’80 del segle passat coneguda com D’artagnan y los tres mosqueperros.

3 comentarios:

  1. Dartacán, benvolguda Helena, Dartacán...
    Bona ressenya d'un llibre fonamental per a mí (ai!, aquell baluard Saint-Gervais i el tovalló com a bandera...)
    Una salutació ben cordial!

    ResponderEliminar
  2. Tens raó, gràcies per la puntualització, gran sèrie de dibuixos per a la gent de la meva generació, basada en una novel·la més gran si cap com és aquesta. Llàstima que els valors que transmet estiguen una mica oblidats en la societat actual, altres actituds potser no tant (i no precisament les bones).
    Una salutació!

    ResponderEliminar
  3. L'he tret de la Biblio a vore què tal. De tota manera, últimament pareix que no puc llegir ni una línea.
    Besadetes.

    ResponderEliminar