Poemes d'anada i de tornada (Antologia), de Joan Brossa

Joan Brossa, poeta català (1919-1998) es d’aquells escriptors que no et deixen indiferent. Ja fa gairebé deu anys o més, que vaig llegir aquest llibre i he de reconèixer que em va resultar d’allò més interessant, no sols pels seus versos senzills i captivadors, sinó pels seus escrits “escèptics, descreguts i realistes”. Eixa fidelitat a si mateix, ens mostra poemes amb una nitidesa i una visió prou particular que potser no hauriem imaginat.
Joan Brossa va guanyar diferents guardons al llarg de la seva vida com: el premi Lletra d'Or (1981), Ciutat de Barcelona (1987), Medalla Picasso de la Unesco (1988), Nacional d’Arts Plàstiques (1992), Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1995) i el Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (1998).
És dificil dir alguna cosa sobre aquest autor quan els seus escrits parlem per ells mateixos. Aquest és un llibre per a gaudir i per a reflexionar. Crec que no calen paraules per a intentar descriure’l, així que deixe una xiqueta mostra de la literatura i d’alguns fragments de converses del poeta.

“La poesia no és una força de xoc, sinó d’ocupació”
“La fidelitat a un mateix esdevé la forma més difícil d’honestedat personal”
“Madurar vol dir saber quedar-se amb l’essencial”
“Allò que no s’engull la societat de consum és el que resta marginat. Davant d’aquesta situació només tenim tres posicions possibles: integrar-se, lluitar contra el sistema o marginar-se.”
“Per als ateus no hi ha resposta al misteri de la vida; per als creients no hi ha pregunta. Estem iguals!”



Si oblido
el passat, igual puc oblidar
un dia el que ara sento
per tu.
Pensa
que, a les nostres
tempestes, s’hi afegeix
la rapidesa
del temps.




¿L’emoció regulada
o
l’intel•lecte emocional?





MIRALL

Allò que penses de mi no em diu
res de mi, però m’ho diu tot
de tu.