J. Salvat-Papasseit (1894-1924) poeta català que va morir molt jove a causa d’una tuberculosi i, tot i la seva mort prematura va arribar a escriure sis llibres de poemes i altres manifestos.
El seu pare va morir quan ell encara era molt xiquet, i es va haver de criar a l’Asilo Naval, una institució ubicada en un vaixell al port de Barcelona, es per tant aquest marc un dels més destacats al seus poemes: el port, la mar, el far, les gavines, etc.
La seva vida estaria marcada, entre d’altres, per les circumstàncies familiars, doncs a banda de la mort del seu progenitor, s’haurà de fer càrrec de la seva mare vídua amb pocs recursos i un germà més petit. Es llavors quan entra en contacte amb el món del treball i per tant amb l’explotació laboral i començarà a forjar-se dins opcions ideològiques de to radical. Salvat-Papasseit no va disposar de formació acadèmica, no obstant la construcció de la seva personalitat cultural, desordenada i autodidacta es va realitzar durant els primers anys en part gràcies a amistats d’aquell moment. Un ampli ventall literari va completar i complementar la seva formació, mitjançant lectures d’autors com Nietzsche, J. Maragall, C. Riba, J.V. Foix, etc.
El 1918 en J. Salvat abandona la lluita política i tria un alre camp: el literari. Comença activitats i empreses de tipus cultural (editor i constructor de llibres, difusor i autor de manifestos, creador i autor de versos) i troba en “els postulats avantguardistes una plataforma de projecció”. En Salvat-Papasseit va ser un dels seguidors del Futurisme a Catalunya i per tant un pioner en l’escriptura avantguardista d’aquell moment.
Aquest llibre fa un repàs de la seva vida i la seva obra literària, i encara que no es gens voluminós deixa entreveure a un home compromés amb el seu temps i el seu entorn social. Ja fa molts anys vaig llegir un llibre de poemes seu que em va deixar amb bon sabor de boca, especialment pels seus cal·ligrames per a mi totalment desconeguts a la meva edat adolescent i ara he volgut retrobar-me amb els seus versos amb una mirada un poc més madura.
SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l’espatlla ben nua
ben blanca
l’ombra corba
incitant
de l’esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Aquests són alguns dels cal·ligrames que apareixen al llibre:
No hay comentarios:
Publicar un comentario