Potser per a qualsevol lector el títol d’aquesta
història podria passar desapercebut, entre d’altres coses perquè el nom de la
ciutat no hauria d’importar massa, però per a algú que coneix aquesta localitat
umbra i no com a turista sinó que ha viscut com a estudiant la proposta de
David Nel·lo és més que suggerent.
Setembre a Perugia va arribar a les meues mans com un regal. El present va
ser doble, pel llibre però especialment pel contingut, la història. David
Nel·lo (Barcelona, 1959) és escriptor, traductor i músic. Ha publicat llibres
no sols per a adults, sinó també literatura infantil i juvenil guanyant a més a
més diversos guardons.
En aquesta història (amb una base autobiogràfica)
Nel·lo ens presenta a tres personatges fonamentals: Hug - el protagonista-, Paolo
i sobretot la ciutat italiana de Perugia. L’autor ens descriu racons importants
a nivell històric (arc etrusc, Palazzo dei Priori, el Duomo) però també altres com
locals destacats (la pizzeria Mediterraneo, la pastisseria Sandri, el cafè
Subasio) que a aquells que hem tingut la sort de viure allí hem freqüentat.
L’Hug, immers en una crisi vital, arriba a la
ciutat umbra amb la intenció de passar un mes, posar distància de la rutina
diària i aprofitar per a treballar en la traducció d’un llibre d’un escriptor
italià. A Perugia lloga un apartament on viure. La seua llogatera és francesa –Isabelle-
i amant dels animals, especialment els gats que es troben repartits pel jardí
on es troba la vivenda. En aquest mateix lloc coneix el Paolo, qui te una
malaltia degenerativa que el limita físicament però amb una força interior que
a l’Hug li sorprèn gratament. La narració versa sobre les passejades i llocs
que freqüenta el protagonista a Perugia, la relació amb els diferents
personatges que apareixen a la història –Paolo, Isabelle, Luca, Gianmarco,
Massimo, els gats-, la seua feina com a traductor i el lligam que manté
amb la seua família catalana.
La situació personal del protagonista
acompanyada de la coneixença del Paolo, i com aquest es va fent imprescindible
en la seua estada italiana, ens mostra l’evolució d’un personatge que a poc a
poc s’anirà obrint al lector, tal i com ho fa amb el seu veí italià. Si entre
tots dos sovint no calen paraules perquè els silencis ja parlen per ells
mateixos, el lector anirà descobrint al llarg de les pàgines que hi ha
situacions o vivències breus que marquen tant o més que altres de llarga
durada.
Setembre a Perugia ens parla de l’amistat entre dos homes, del valor d’una
mirada, de les crisis existencials que patim els éssers humans, de posar
distància a la rutina per a veure les coses amb altra perspectiva, de la
necessitat de sentir-nos vius en tot allò que fem, encara que siga un somriure.
Una història senzilla que emociona i de la qual recomane la lectura. Nel·lo, mitjançant
les seues pàgines m’ha fet recordar els bons moments que vaig viure-hi a
Perugia.
Ja sabs com m'emocione, grasies per ser com eres.
ResponderEliminarLa tindré en compte, gràcies.
ResponderEliminar