lunes, 23 de mayo de 2011

Tomas falsas (V.O.), de Joaquín Piqueras


De nou i per aquest bloc un llibre del poeta murcià Joaquín Piqueras. Ja feia temps que no dedicava una entrada a la poesia i en tenia ganes. Açò no significa que no dedique temps a llegir-ne però, últimament vaig una mica de cap i duc diverses lectures entre mans que hauria d’acabar. El que passa és que la poesia enganxa i és difícil deixar-la de banda durant molt de temps.

En aquest cas comente un llibre amb un vincle molt estret amb el cinema. El seu títol així ho indica, Tomas falsas (V.O.) i l’autor fa un recorregut pel setè art des dels seus inicis fins als clàssics moderns. Si ets un amant del cinema de tot tipus, evidentment t’agradarà perquè si has vist les pel·lícules en les quals s’inspira per a crear versos, t’emociona i si no les has vist les apuntes al llistat de pel·lícules pendents de visionar. S’acumula la feina!

El llibre està estructurat en tres parts: 1a seqüència (Etapa muda), 2a seqüència (Etapa sonora I) i 3a seqüència (Etapa sonora II). Aquí trobem títols de pel·lícules que al mateix temps ens duen a poemes (alguns haikus) però sobretot paraules que d’una manera o altra donen pas a seqüències de les nostres vides amb una barreja de realisme i sentiment poètic intens que ens fa reflexionar. En part el poemari intenta transmetre això, que som protagonistes o figurants de l’espectacle de la vida, i que en aquesta les Tomas falsas, tal volta serien fins i tot més importants que la pel·lícula en si, com bé diu una de les cites d’un cineasta amateur que obre el llibre. La present obra va ser Premi de Poesía Ciudad de las Palmas de Gran Canaria 2009, i aquí deixe un tast dels versos de J. Piqueras:


Vida de perro

Qué arduo empeño

el ser feliz en esta

vida de perros.


El acorazadoPotemkin

Porque todas las escaleras apuntan

hacia la nada, da igual que subas

o bajes,

todo concluye en un escalofriante

primer plano en el que la vida adquiere

el inefable sabor de la muerte.


El séptimo sello

Todo aquel que tiene

una razón para vivir

también dispone de

su muerte para razonar.


El cartero (y Pablo Neruda)

Ya no entran cartas de amor

en mi buzón, sólo catálogos

repletos de metáforas vacías.



No hay comentarios:

Publicar un comentario