Pedro Páramo, de Juan Rulfo

A R.

Pedro Páramo és una de les obres més influents de la literatura llatinoamericana i contemporània. Creada per Juan Rulfo (1917-1986), va ser la primera i única novel·la d’aquest autor, que va escriure també un recull de contes: El llano en llamas.

La història recorre entre fragments i salts, la vida de Pedro Páramo i la del seu poble, Comala. Poble que segueix la mateixa trajectòria del protagonista i queda desfeta per la seua ira i ambició. La novel·la ens endinsa també en un moment de la història de Mèxic, la Revolució, on alguns dels personatges secundaris que apareixen hi participen.

Pedro Páramo és una novel·la que volia llegir des de fa molt temps. Recomanada per persones molt volgudes, em parlaven d’ella com una història realment increïble, absorbent, colpidora. I he de dir que no m’ha decebut gens, al contrari. M’ha emocionat llegir cadascuna de les seues frases, dels seus capítols. He gaudit moltíssim durant la seua lectura dins l’univers estremidor de Comala i els seus personatges. Juan Rulfo va escriure una gran novel·la, enquadrada com a obra representativa del realisme màgic. Comala és un lloc inhòspit, deteriorat, trist. Sembla el purgatori pel qual passegen els personatges de l’obra, ànimes que tenen alguna pena que pagar: incest, adulteri, bogeria, suïcidi.

Tots els personatges són fonamentals per a entendre la novel·la i la seua vinculació amb Pedro Páramo. Juan Preciado és el protagonista, fill legítim de Pedro Páramo, que torna a Comala després de la mort de la seua mare Dolores Preciado. També hi són Abundio Martínez, Eduviges Dyada, Miguel Páramo, Susana San Juan, Fulgor Sedano, etc.

La narració comença amb la promesa de Juan Preciado a la seua mare Dolores, un cop morta, de reclamar al seu pare el que els pertocava i cobrar-li l’abandó en què els havia deixat. Una promesa que en principi Juan no té intenció d’acomplir, però acabarà realitzant-la. Juan Preciado marxa del seu poble en direcció a Comala, i pel camí trobarà a Abundio Martínez, fill il·legítim de Pedro Páramo, que el guia i li dóna referències d’on pot allotjar-se. L’adverteix que Comala és un lloc fantasma, desert. A la seua arribada comprovarà que el poble no té res a veure amb la imatge que la seua mare tenia d’ell, i observa que Comala i “la Media Luna”, la hisenda del seu pare, estan abandonades a les herbes, a les penes i a les murmuracions de les ànimes que hi deambulen per allí.

La narració de la història avança amb la imatge d’un jove Pedro Páramo i la seua evolució fins a convertir-se en un terratinent sense escrúpols, de la seua relació i estima amb Susana San Juan, de demanar la mà de Dolores Preciado (propietària absoluta de l’herència de la seua família) per a resoldre els seus problemes econòmics, etc. S’introdueix la història de Miguel Páramo, fill de Pedro que segueix els passos del seu pare i que comet també crims i actes d’injustícia. El pare Rentería té un paper destacat en la trama. La seua família s’ha vist seriosament perjudicada pels actes de Miguel a qui es nega a donar-li la benedicció un cop mort, però cedirà davant el poder de Pedro Páramo. El mossèn és sentirà culpable d’aquest fet. També la història de Damiana Cisneros és colpidora per al protagonista i el lector de l’obra.

Així anem descobrint la xarxa de relacions entre els pobladors de Comala i la seua situació de fantasmes en un poble que des de la primera descripció anuncia la tragèdia, el dolor, la misèria i desolació d’un territori que evidència en molts i diversos aspectes un període no massa llunyà de la història contemporània de Mèxic. Llegir aquest llibre ha estat un gran descobriment i un plaer, que imagine es repetirà en pròximes relectures.