La lladre de llibres, de Markus Zusak

L’autor d’aquesta novel·la va néixer a Sydney l’any 1975. Ha estat molt premiat pels seus llibres infantils, i amb aquesta obra s’endinsa en la narrativa per a adults. La història que ens narra és d’aquelles entranyables amb els personatges que han de viure a un moment històric molt dur i com les seues vides es van entortolligant les unes amb les altres, per a donar-nos una lliçó del que són les relacions entre humans, així com la profunditat dels seus llaços.

La protagonista de La lladre de llibres, és una nena anomenada Liesel Meminger i la narradora de la història és la Mort. Una narradora commoguda pel que li toca fer en els temps que corren, els inicis de la Segona Guerra Mundial a Alemanya i el desenvolupament d’aquesta no sols al país en qüestió, sinó a la resta del món. Però aquesta narradora inusual, es mostra entranyable al moment de fer la seua feina, al temps que colpidora. No hem d’oblidar que és ella qui se’n du les ànimes de la gent cap a l’altre món. Mitjançant els seus ulls podem veure no sols la vida de la Liesel, sinó també la d’aquells que l’envolten i les seues situacions personals. Però a més a més, ens mostra des d’una òptica poques vegades coneguda i escrita als llibres d’història, la situació en la qual es trobaven milers d’alemanys, davant la fortalesa del Partit Nazi i del seu Führer. Molts no tenien opcions de triar per a poder sobreviure, i se’ls fa difícil entendre que sovint l’opció més humana i correcta, no sempre és la vigent en els fets ideològics i socials.

La Liesel és una nena de nou anys, que per circumstàncies ha d’anar a viure a una altra ciutat (Molching), amb uns pares que no són els seus. Els seus pares adoptius i d’acollida seran el Hans i la Rosa Hubermann, un matrimoni amb fills grans que ja no viuen amb ells, i que sobreviuen pintant cases i fent la bugada a altres famílies de la ciutat amb més recursos econòmics. La Rosa és una dona amb caràcter i mal geni, però amb un cor immens. En Hans és un home treballador i generós que va lluitar a la Primera Guerra Mundial i va tornar viu a casa, però que encara es pregunta com va sobreviure a eixa guerra. Al front va fer una promesa a un company jueu que li va ensenyar a tocar l’acordió i el va salvar, i serà en aquest moment quan l’haja d’acomplir. Serà durant la persecució dels jueus alemanys, que al carrer Himmel, els Hubermann hauran d’acollir el Max Vandenburg, fill d’aquell company d’en Hans a l’altre conflicte armat. Açò suposa un perill perquè encara que era quasi obligatòria la inscripció al NSDAP, i en Hans es resisteix a inscriure’s (el que el fa estar al punt de mira) quan decideix fer-ho per evitar problemes, congelaran la seua inscripció. Açò fa plantejar-se que no tot el poble alemany estava d’acord de pertanyer al Partit Nazi, ni a allò que feia aquest i el seu líder, però si en part molta gent es va veure obligada a apuntar-se per a estar fora de sospita i perill, especialment molta gent de barris pobres a les grans ciutats.

La Liesel, fa el seu primer robatori als nou anys, aquest serà un llibre d’enterramorts. En Hans Hubermann l’ensenyarà a llegir, i a partir d’aquí, començarà la seua admiració per les paraules i allò que contenen, i com poden arribar a tenir tanta força per fer el bé i també el mal. Amb el seu amic Rudy Steiner, admirador de Jesse Owens, jugarà a futbol, robaran fruita i altres coses, deixaran pa al camí per als jueus, i sobretot serà el seu acompanyant fidel en els robatoris de la biblioteca de l’Ilsa Hermann.

Aquest llibre dividit en capítols i en apartats curts ens els quals s’informa del que passarà durant la narració, la protagonista creixerà, aprendrà a llegir en el soterrani de casa amb el seu pare adoptiu, i s’anirà adaptant a poc a poc a la seua nova vida i família. Ajudarà a la seua mare adoptiva, la Rosa a dur la bugada i recollir-la de les cases; tindrà accés a la biblioteca personal de la dona de l’alcalde, l’Ilsa Hermann; es farà amiga d’un jueu amagat al soterrani, en Max Vandenburg, que pinta les fulles del Mein Kampf, per a després escriure al damunt les seues pròpies històries; veurem com es fan fogueres a la plaça del poble on es crema allò que no vol el nou règim; com es persegueix a jueus i gent d’ideologies diverses; com funcionen les Joventuts Hitlerianes; com viu la gent del barris pobres a les ciutats; com els soterranis de les cases, serveiexen de refugis improvisats a la població quan les ciutats alemanyes són bombardejades pels aliats; com els jueus creuen els carrers de la ciutat en massa, conduits per soldats nazis cap al camp de concentració de Dachau; com la guerra fa miques als soldats destinats al front rus; com un sol home i moltes paraules, són les creadores de tanta mort, repressió, extermini, misèria, por, etc. com les paraules, poden arribar a ser generadores de coses, sentiments, sensacions belles i alhora tan cruels i dolentes.

Una història i uns personatges que arriben a commoure pels seus actes i pels seus lligams. Un cant a la lectura i a l’amor per les paraules. Una narració on es poden admirar les misèries humanes, i alhora la bellesa dels actes de molts éssers que viuen i han viscut a la terra, i que malgrat tot lluiten i s’arrisquen per millorar i canviar aquest món.