domingo, 11 de mayo de 2014

Una primavera per a Domenico Guarini, de Carme Riera

Carme Riera Guilera (Palma de Mallorca, 1948) és narradora, assagista i guionista, a més d’exercir com a professora universitària. Al llarg de la seua trajectòria ha obtingut diversos guardons –Ramon Llull en 1989, el Josep Pla en 1994, el Nacional de Narrativa, el Joan Crexells i el Lletra d’Or, tots tres en 1995, la Creu de St. Jordi en 2000 o el Nacional de Literatura en 2001-, i convé destacar que l’any 2013 va ser escollida membre de la RAE.
Amb la primera novel·la de l’autora, Una primavera per a Domenico Guarini, aquesta va guanyar l’any 1980 el premi Prudenci Bertrana. L’obra ens mostra una pràctica molt acurada del llenguatge on alterna un de més col·loquial amb altre més estàndard i un altre d’assagístic.
A Una primavera per a Domenico Guarini la periodista Isabel Clara Alabern –la seua protagonista-, que treballa per al diari català “La Nació”, va a Florència per a cobrir el cas de Domenico Guarini qui va atemptar contra el conegut quadre de Sandro Botticelli La primavera. Durant el trajecte fins a la capital de la Toscana reflexiona sobre emocions, sensacions i situacions que l’afecten i l’envolten. Un cop a la ciutat italiana s’allotja a casa d’un amic –Albert- amb qui manté una relació molt estreta i des d’allà anirà enviant les cròniques del judici a Guarini a la redacció del seu periòdic. El cas que intenta entendre i resoldre és què va dur a Guarini a atemptar contra l’obra d’art al temps que s’endinsa en el passat i el present de la protagonista. Mitjançant el seguiment del procés judicial, i l’anàlisi acurada de l’obra de Botticelli, la protagonista fa un viatge intern i reflexiona sobre la seua vida. És tracta de dues històries diferents i aparentment inconnexes, on segons va avançant el relat ens adonem de la correlació i de la complexitat de l’ànima humana.

La lectura de la novel·la m’ha resultat interessant i m’ha agradat, perquè combina el relat intimista i reflexiu –decisions que afecten i condicionen la vida- amb una part més pròpia de les històries de detectius i la novel·la negra, tot al voltant d’un tema tant estimat i estimulant com és l’art i la història.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada