miércoles, 19 de marzo de 2014

Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal


Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998), poeta, traductora, narradora, professora de Llengua i Literatura Catalanes, feminista, dona compromesa amb el seu país,... va ser cofundadora l’any 1973 juntament amb una colla d’amics –també poetes joves com ella- de l’editorial Llibres del Mall, que va treure a la llum l’obra d’aquests autors i la d’altres poetes com J. Brossa o M. Martí i Pol i traduccions de l’obra de Baudelaire.
Coneguda és la seua divisa presentada en el seu primer llibre de poemes (Cau de llunes) on parla del seu triple compromís polític: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/ de classe baixa i nació oprimida./ I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” Si en aquesta primera obra s’hi fan referències a qüestions polítiques i socials, a Bruixa de dol ho seran quasi de manera exclusiva de temàtica feminista.
Després de Cau de llunes (1977), el segon llibre de poemes publicat per l’autora va ser Bruixa de dol (1979). Si bé la producció de Marçal és majoritàriament de tipus poètic: Sal oberta i Terra de mai (1982), La germana, l’estrangera (1985), o Llengua abolida (1973-1988) obra completa publicada en 1989 on es fa un recull de la seua obra al temps que s’inclouen els llibres inèdits Escarsers (1980-1982) i Desglaç (1984-1988), i l’obra Raó del cos publicada de manera pòstuma (2000), convé destacar que també va conrear gèneres com la novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), l’assaig amb el recull Sota el signe del drac (2004) o la traducció. Va rebre diferents guardons al llarg de la seua carrera: premi Carles Riba (1976), premi Carlemany (1994), Crítica Serra d’Or (1995), Joan Crexells (1995), Prudenci Bertrana (1995), Institució de les Lletres Catalanes (1996), tots aquests últims per la seua novel·la.
El títol del llibre de poemes (molts d’ells sonets) Bruixa de dol, està influenciat pel llibre de sonets de J. V. Foix Sol, i de dol però també de les cançons populars. Els temes dels quals tracta l’obra són: l’experiència amorosa i sexual, la solitud, la reivindicació del moviment feminista i la denúncia de les desigualtats entre homes i dones. La lluna, la pluja, l’ombra, però sobretot la bruixa, són elements femenins dins el llibre. Aquesta última va de dol per les repressions patides al llarg de la història.


El llibre està dividit en diversos blocs: “Foc de pales”, “Tombant”, “Foguera joana”, “Bruixa de dol”, “Avui les fades i les bruixes s’estimen”, “Els núvols duien confetti a les butxaques”, “Sense llops ni destrals” i “Vuit de març”. La lectura dels poemes ha estat un plaer que recomane i del qual, estic segura, tornaré a gaudir en pròximes relectures, per aquesta raó vull compartir alguns dels seus versos:

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M’he emborratxat de solitud.


Perquè venies sense armes
t’he obert les set portes del castell
i cap guaita no he deixat rere els merlets.
I he llençat l’anell a l’aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre.


Per a acabar m’agradaria recomanar, a banda de la lectura del present llibre, el film col·lectiu Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal fet per diferents realitzadores i sota la direcció de Fran Ruvira que es va presentar l’any 2012 a la Mostra Internacional Films Dones Barcelona, un film col·lectiu que ens fa reflexionar sobre “la construcció de la mirada i la identitat femenina”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada