viernes, 20 de septiembre de 2013

Dublinés, d'Alfonso Zapico

Alfonso Zapico (Blimea –Astúries-, 1981) és un jove il·lustrador i comptador d’històries. El present treball va ser guardonat amb el Premi Nacional del Còmic 2012.
Dublinés és una novel·la gràfica en blanc i negre, dividida en set capítols on se narra la vida de l’escriptor irlandès James Joyce. Recorre la trajectòria vital d’una de les grans figures del segle XX mostrant-nos les aventures, penúries, anècdotes curioses, relacions familiars i professionals amb les persones que van passar per ella (W. B. Yeats, Italo Svevo, Ezra Pound, Paul Valèry, T. S. Elliot, M. Proust, S. Beckett, etc.). A més a més la història no sols ens conta com, amb qui i de què manera va viure l’escriptor, sinó que es troba contextualitzada dins el període en què va viure a diferents països (Irlanda, França, Suïssa, Itàlia, etc.).
Ens endinsem a la vida de l’escriptor amb unes notes breus dels seus avantpassats i sobretot de qui era el seu pare. James era membre d’una família nombrosa, el major de 10 germans. El 1898 es matriculà en Llengües a la University College de Dublín, on coneixerà a joves amb els quals farà amistat. Durant aquest moment el jove Joyce es deixarà emportar per una vida dissipada, començarà a escriure i tindrà contacte amb personatges destacats de la cultura irlandesa com W. B. Yeats. Però aviat marxarà a París on es matricularà a la facultat de Medicina. Allí es trobarà sense gaires recursos econòmics però es dedicarà a gaudir de la vida despesant els diners que l’enviava la família. Després de passar penúries a la capital francesa tornà a Dublín on s’establí de nou intentant guanyar-se la vida com a crític literari, però també es deixarà endur per les males companyies, la beguda (va ser una de les seues addiccions més fortes: absenta, cervesa i vi, que li van ocasionar múltiples problemes a la vista, fins a deixar-lo cec) i els prostíbuls. En aquest moment coneixerà a Nora Barnacle amb qui mantindrà una relació de parella fins a la seua mort (es casarà a Londres en 1932) i serà la mare dels seus fills.
Amb Nora marxaran a Suïssa a la recerca d’un treball com a professor d’anglès a un col·legi d’idiomes a Zurich (que va resultar ser una estafa laboral –com tantes ara-) i seguidament a Trieste, on van passar gran part de la seues vides. J. Joyce escriu i continua alcoholitzat mentre treballa fent classes particulars d’anglès per a després dilapidar allò que guanya i festejar amb altres dones que no són Nora. El seu germà Stanislaus haurà de treballar per a mantenir-li la família.


Té problemes per a publicar les seues obres, sobretot Dubliners, però l’aparició a la seua vida d’Ezra Pound i l’editora Harriet Shaw Weaver canviaran la seua sort. Dubliners es publicarà finalment i continuarà treballant en A portrait of the artist i The egoist -que ho faran periòdicament-, així com a la seua obra teatral Exiles i Ulysses. Joyce va poder continuar treballant a les seues obres sense necessitat de fer-ho en altres coses gràcies a benefactors anònims, però no va durar massa temps. Va deixar Trieste i va tornar a París on la propietària de la llibreria “Shakespeare and Company” es convertí en un suport destacat per a la difusió de la seua obra.


J. Joyce va morir a Zurich en gener de 1941 on està enterrat. De l’escriptor egòlatra durant la seua joventut i plenitud vital, conscient des de ben aviat que arribaria a ser un geni de la literatura i que estava destinat a formar part de la història del s. XX va passar al final de la seua vida a perdre la vista, l’arrogància, les energies i el sentit de molts fets al món, com va ser el cas de la II Guerra mundial. Durant aquests últims anys es dedicà a dormir, passejar, jugar i contar-li històries al seu nét i a avorrir-se.

El llibre, ben documentat sobre la trajectòria vital de J. Joyce, és molt recomanable per a conèixer al personatge o endinsar-se a la seua vida mitjançant tires gràfiques molt ben il·lustrades i divertides que donen ritme a la història per a no decaure en cap moment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada