Simiocràcia: crònica de la gran ressaca econòmica, d'Aleix Saló

Si Españistán va donar a conéixer al gran públic a Aleix Saló, Simiocràcia el confirma com un dels més crítics dibuixants de còmics de l’actualitat. Gairebé tothom haurà vist els vídeos promocionals que hi ha sobre les seues publicacions (amb un èxit total de visites) a youtube que no deixen indiferent de cap de les maneres. A aquest llibre Saló aconsegueix resumir-nos de manera divertida i sobretot crítica l’actual situació de la nostra societat.

           Les notícies que cada dia ens arriben no són gens positives i tots els ciutadans d’aquest país estem realitzant un curset accelerat sobre economia que mai ens hauríem plantejat. El problema és que si no t’informes t’enganyen i si ho fas t’enganyen igualment amb la trista diferència que acabes cremat. Quina és la solució? No la sabem. El que és evident és que la majoria de la societat se sent estafada i desenganyada d’un sistema complex que és difícil d’explicar. El creixement que ens van vendre no ha estat tal i utilitzen a diari notícies negatives que van ficant-nos la por al cos per a deixar-nos totalment paralitzats. A una de les pàgines del llibre A. Saló ho defineix de manera gràfica i clara, quina és la diferencia entre un ciutadà d’una dictadura i d’una democràcia occidental? Doncs que un viu feliç davant la ignorància del seu govern corrupte i no fa res davant açò i la d’un ciutadà d’una democràcia occidental sap que el seu govern és corrupte però li rellisca, per tant tampoc fa res. De manera que la situació és realment trista: perquè ens estant llevant tots els drets adquirits durant anys gràcies als esforços, sacrificis i lluites dels nostres avantpassats, i perquè no estem fent absolutament res per a aturar-ho. I siguem realistes, açò va per a llarg. També ho trobem a una de les pàgines quan el mateix ciutadà es plantejava l’any 2009 que els més pessimistes deien que la crisi podia durar fins al 2011, i el mateix ciutadà fart de riure en l’actualitat. Jo crec que al final ens riem per no plorar, perquè francament la situació és com a mínim per a això. Quan es va publicar el llibre, el passat mes d’abril, el govern encara no havia realitzat les retallades tan brutals dels últims dos mesos ni havia donat el cop mortal que farà desaparéixer el sistema de benestar en aquesta legislatura.

Els ciutadans ja no confien en els polítics, tampoc en els banquers i com conclou l’autor del llibre establint paral·lelismes amb la recent història del passat segle, s’estan creant les bases per a l’extremisme i l’augment de radicalisme que ens durà a una situació més greu que l’actual. Per què serveix la història? Doncs per a no tornar a cometre els mateixos errors, però està comprovat que no interessa crear una societat formada i lliure, sinó una massa d’éssers manipulables que perpetuen un sistema corrupte i injust, aquest és un dels motius per a retallar en educació pública i desprestigiar al professorat.  Perquè no ens enganyem, les retallades que s’han aplicat han estat de caire ideològic, s’han realitzat contra els més febles (que no es queixaran, i si ho fan és a casa on ningú els escolta, resultat de la por i un caciquisme que continua vigent) i no contra els més rics i poderosos. Ha parlat algú de la monarquia en les retallades? I de l’Església? Han retallat a les grans fortunes del país? Afecten les retallades al sistema financer? NO. L’Estat i els seus polítics ens han deixat caure literalment al buit i s’han encarregat sols de salvar als seus amics, la qüestió és que estan on estan pel vot dels ciutadans (que pel moment continuem sent la majoria) i el nostre problema és no ser conscients de la força que tenim quan estem convocats a les urnes. Mentre, continuem funcionant com fa més de 2.000 anys: panem et circenses i sinó, sols cal veure com ens han narcotitzat amb el futbol (crisi? Qui diu crisi? Visquen les primes per guanyar a jugadors i equip tècnic, més el manteniment d’aquestos i els acompanyants durant tot el campionat de l’Eurocopa). Et deixaran sense un plat a taula per menjar, però sense futbol? No per l’amor de déu... I A. Saló ens fa reflexionar sobre tot açò al seu còmic que millora a Españistán amb diferència. Si el primer era bo, aquest és millor. De moment haurem de riure per recuperar forces i posar-nos mans a l’obra.