martes, 19 de mayo de 2009

El corazón de las tinieblas, de Joseph Conrad


Jósef Teodor Konrad Korzeniowski, més conegut per Joseph Conrad, nom que va adoptar quan es va nacionalitzar britànic, és un dels escriptors més destacats del s. XX. J. Conrad, a una de les col·laboracions que realitzava per a un diari londinenc, planteja una idea que apareix en algunes de les seves obres, açò és: l’home enfrontat a la disjuntiva de l’eterna elecció entre el bé i el mal.

Joseph Conrad va treballar durant anys a la marina mercant britànica, i durant aquest període de temps va viatjar a diversos països. Aquesta experiència es reflectirà posteriorment a la seva obra. Catalogat com a escriptor de novel·les d’aventures, Conrad reflexa durament la situació de les potencies europees al continent africà, a l’obra El corazón de las tinieblas.

Aquesta obra va ser escrita el 1899, i es va publicar el 1902. L’acció es desenvolupa al Congo, on Marlow, un vell mariner, és el narrador d’una història inquietant i, perquè no dir-ho d’una crueltat descarada. Marlow, després d’alguns problemes a la seva vida, decideix embarcar-se en un viatge especial. Navegar per un riu, al mig de la selva. Serà nomenat capità d’un vell vaixell que ha de recòrrer el cor de la selva, a la recerca d’ivori. La narració és detallada fins al punt de sentir algunes de les sensacions que descriu, i de visualitzar allò que el protagonista veu amb els seus ulls. El més trist de tot és intentar entendre què van anar a fer els europeus, no sols al continent africà, sinó al més profund d’aquestes terres desconegudes. I sí, la resposta és evident. Van anar a enriquir-se i a destruir no sols la natura, sinó l’ànima i l’esperit de molts pobles i tribus africanes. Amb l’excusa de dur la civilització als llocs més remots del planeta, els europeus suposadament “civilitzats” van destruir, matar i esclavitzar tot el que van trobar. Es van comportar de manera més salvatge, què els que ells anomenàven salvatges. El comerç d’ivori era (i és) molt enriquidor i tothom volia traure beneficis de la seva explotació i venda, i com açò, igual en tot.

Marlow, ha d’endinsar-se en el cor de la selva a buscar a Kurtz, un agent comercial de la companyia i cap d’una estació riu amunt. Des de la primera vegada que s’esmenta aquest personatge, es converteix en quasi una obsessió per a Marlow, que va creant-se una imatge de l’agent contradictòria i mitificada alhora. Però a Kurtz, la selva l’ha transformat, la soledat i el més salvatge que troba allà on està el fan enfrontar-se al seu interior, a les profunditats més fosques de l’ànima humana, i per tant el fan embogir.

Marlow ens mostra, mitjançant la seva narració, com l’ésser humà pot arribar a cometre barbàries tan grans en nom de la civilització. Com la riquesa corromp l’ànima humana i es capaç de generar tanta maldat al seu voltant. La història ens descriu com els indígenes són utilitzats per a les tasques de l’home blanc com si foren animals o pitjor, com són esclavitzats i forçats a treballar fins que no poden més. Com l’home blanc destrueix la selva i per tant les espècies que viuen allí es veuen afectades,...com tot es realitza en favor de la millora i benefici d’uns pocs, i del perjudici de molts. És a dir que tampoc han canviat les coses massa, des que Conrad va escriure el seu relat fins als nostres dies. Perquè si l’obra és un al·legat contra qualsevol tipus de colonialisme, en aquest cas el del Congo, també és una descripció molt brillant del que és l’ànima humana, perquè el cor de les tenebres, no és altra cosa que això mateix: el profund i fosc cor de l’ésser humà.

Les frases:

“No hay duda de que algo anda mal en un mundo en el que un hombre puede robar un caballo mientras a otro ni siquiera se le permite mirar un ronzal”.

“Qué extraña es la vida –ese misterioso acuerdo, de una lógica cruel, y con un propósito inútil-. Lo más que se puede esperar de ella es alcanzar cierto conocimiento de uno mismo –cosa que sucede demasiado tarde-, y una cosecha de interminables reproches”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada