Estimat Miquel, de Lluís Llach

És difícil parlar sobre un llibre l’autor del qual ha estat i és una de les persones més admirades per mi des de la meua adolescència, sobretot si a més a més tracta també sobre un dels meus poetes predilectes: Miquel Martí i Pol (1929-2003).

Estimat Miquel, és el segon llibre del cantautor Lluís Llach (Girona, 1948) que ja va treure a la llum en 2012 la seua novel·la Memòria d’uns ulls pintats, tots dos publicats per l’editorial Empúries. Un any després veu la llum aquesta obra, acompanyada de dos cd’s on es recullen les peces que van fer conjuntament el poeta de Roda i el cantautor de Verges, l’any que a més a més s’acompleix el desè aniversari de la mort de M. Martí i Pol.

El llibre consta de quatre parts que corresponen amb les diferents obres creades per tots dos (Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies) al llarg de diversos anys. Durant aquestes pàgines, plantejades com una llarga missiva que voldria ser un diàleg que no troba resposta, l’autor ens mostra no sols part del material què va fer possible aquesta col·laboració (els faxos enviats durant anys) i de la qual en van sorgir els diferents treballs que vam tenir la sort de gaudir a diversos punts de la nostra geografia, sinó també pensaments i opinions sobre el moment actual en el qual s’escrivien. Amb els anys, la perspectiva de la gestació de les obres, així com moltes de les opinions trobades als faxos no sols fan factible la reflexió, sinó l’anàlisi d’una societat en un moment concret de la nostra història recent. Aquest seria el cas de la reflexió sobre els Jocs Olímpics de Barcelona i les alternatives que es plantejaven els autors del Pont, o bé la possibilitat d’altres maneres de viure i entendre la vida mitjançant Món Porrera. I és ben cert: hi ha una altra manera de viure! Però sovint ens deixem encegar per una ficció que no ens fa feliços: cal pensar veritablement com i per què hem arribat a l’actual situació, no sols de crisi econòmica sinó de valors que la societat arrossega des de fa molts anys...

Si la part de la gestació del Pont em va agradar i la de Món Porrera també (la història del cirerer és preciosa), la de la cantata Germanies molt més. Potser això és deu a la meua condició de valenciana de les comarques meridionals d’aquest territori i pel seu oblit, per part sobretot del Principat i de molts dels seus dirigents polítics (així crec que es va sentir molta gent al concert del 29J vinguda d’arreu dels territoris de parla catalana on no es va reivindicar suficientment aquesta unió). Les lletres d’aquest últim treball en comú són optimistes i espere que possibles en un futur (en tots els aspectes).

El fil que guia tot el llibre és la relació d’amistat que van mantindre en M. Martí i Pol i en Ll. Llach, a banda de com la pèrdua del poeta va provocar un buit, un gran buit, en tota la gent que l’estimava i com els seus lectors ens vam sentir orfes (encara recorde el dia que vaig escoltar a la ràdio l’anunci de la seua mort). També Llach així ho manifesta perquè amb el poeta, tots dos assoliren una gran amistat. De fet el títol del llibre és això: Estimat Miquel és el inici d’una llarga carta on el cantautor recorda i parla amb el poeta (viatges a París, malaltia, reflexions personals, etc.).

A Estimat Miquel podem trobar un cant d’amor i amistat a una persona molt volguda mitjançant un discurs epistolar, així com una crítica constructiva i positiva d’un món que hauria de ser més just i millor. Sí, hem de creure que hi ha altres formes de viure, de valorar i recuperar el patrimoni cultural (molt d’aquest immaterial), els orígens, la identitat. El llibre és també un cant a la sensibilitat, als valors, a les petites coses que ens envolten i a la lluita per un món millor, tal i com ja va fer en Llach durant anys amb les seues cançons.