David
Foenkinos (París, 1974) és autor de diverses novel·les com El potencial erótico de mi mujer, En caso de felicidad, Nos separations
o Els records. Amb La delicadesa, va guanyar diversos
guardons i va quedar-ne finalista dels més prestigiosos premis literaris francesos,
a més de consagrar-se internacionalment. L’autor juntament amb el seu germà,
Stéphane Foenkinos, van dur l’any 2011 aquesta història a la gran pantalla protagonitzada
per Audrey Tautou.
La delicadesa
és una història que s’ajusta al títol, però sense ser massa acaramel·lada. La
novel·la ens presenta davant una situació idíl·lica, de felicitat total, trencada
en el moment més inesperat. No obstant això i la tristesa que destil·la en
alguns passatges –perquè inevitablement ens fa sentir empatia per Nathalie-, és
un relat optimista que ens diu que la vida pot canviar en el moment més
inesperat i de la forma més sorprenent.
Nathalie
coneix de manera fortuïta a François i comencen una vida en comú. Tots dos són
molt feliços amb una vida acomodada a París, on ell es dedica al món de les
finances i ella s’incorpora, un cop acabada la seua formació, a una empresa
sueca on iniciarà una carrera d’èxit. El seu cap, Charles Delamain, no sols l’admira
(i està enamorat d’ella) sinó que la valora, com també ho fan la resta dels
companys. La parella no te fills encara, però els voldria en un futur. Tan afortunada
és Nathalie que te por que tot allò que viu siga un somni i que el dia més insospitat
canvie. Com així ocorre. Un dia François sortirà a córrer i ja no tornarà. En un
instant tot haurà acabat. És així com sovint succeeixen les coses. D’aquesta
manera Foenkinos ens diu que la vida ens sotmet a situacions inesperades i ens obliga
a començar de nou. Això és el que haurà de fer Nathalie, començar de zero.
El
dolor, la pèrdua, ha d’assimilar-la ella i el procés dura molt de temps. Quan
Nathalie s’incorpora de nou al treball, tot i la insistència de Charles, el seu
cap, no succeirà res amb ell, però sí es fixarà en Markus, un jove suec que
treballa sota les seues ordres i que la farà reviure sensacions oblidades.
Markus és un home tímid, amb dificultats per a enfrontar-se a determinades
situacions, entre les quals es troben les dones. Les diferències entre Nathalie
i Markus són evidents, tanmateix són aquestes les que els uneixen, les que els connecten.
La
novel·la està esquitxada de referències literàries, musicals, pictòriques,
cinematogràfiques i culinàries: J. Cortázar, Cioran, Molière, A. Strindberg, L.
Visconti, W. Allen, C. Lelouch, J. Lennon, A. Souchon, K. Malevich, etc. que fan
més pròxima la narració al lector.
La delicadesa,
és una història senzilla que parla de les relacions humanes, dels sentiments,
de la pèrdua dels éssers estimats, dels canvis insospitats i de com recomençar.
La delicadesa tracta de les
alteracions de la vida, del redescobriment d’aquesta i de les sorpreses que pot
oferir-nos.
Es una novela con una estructura muy peculiar, y que, en este caso concreto, funciona bien. A mí no me disgustó la historia, pero la verdad es que (tras un año) apenas la recuerdo. Buen fin de semana,
ResponderEliminar