De l'arbre al pinyol, d'Anna Rúbio i Fandos

      Anna Rúbio i Fandos, escriptora valenciana nascuda a Silla (1975) va guanyar amb aquest recull de contes el XIX Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar l’any 2010. Al poble vam tenir l’oportunitat de conéixer aquesta escriptora el passat mes de març, dins els actes celebrats en commemoració del dia de la Dona. A la Biblioteca pública municipal Maxi Banegas es va presentar el seu llibre. És molt interessant i important que un poble xiquet com és el nostre puga gaudir de la presència i presentació d’escriptors de la nostra terra i en la nostra llengua. En aquest cas pense que l’acollida per part dels diversos col·lectius presents a l’acte va ser més que positiva.

Anna Rúbio, a banda de ser escriptora és docent i compagina les dues tasques amb molta il·lusió i dedicació. Així ens ho va demostrar als presents aquell dilluns 5 de març a la Biblioteca del Pinós. Anna ens va contar un dels seus contes: Maia, aquell que tanca aquest llibre de relats i ens va encisar a tots els que ens vam acostar per a escoltar-la. Davant l’èxit i a petició del públic va llegir-ne un altre. Sovint els adults ens oblidem davant les lectures solitàries i silencioses que la literatura també està feta per a gaudir-la en companyia, i així va ser. Crec que molts dels que allí vam ser vam retornar a la nostra infantesa, a aquell moment en què ens contaven contes i ens creiem en un món de fades o envoltats d’aventures.

Després de mesos dedicada a lectures massa especialitzades i gaudint de les mateixes, però sense poder gairebé acostar-me a d’altres més intimistes o senzillament més còmiques (que comentaré en pròximes entrades), he llegit amb plaer els relats de l’Anna i els he gaudit com si ella els contara. El llibre està organitzat en 19 contes (Baucis, Mai no en parlàrem, Que somies amb els angelets, Excés d’equipatge, Tres nafres, Ensumar primavera, Habitació amb vistes, Carta blanca, La talaia, Que vinga al llit, A cau de llagrimall, Somni d’una nit d’estiu, Trossets de carn, Tentines, Sota l’esguard, Vespres d’aniversari, L’amistat, Germinal i Maia), gairebé tos ells amb un predomini destacat de les dones. Dones de diferents edats i circumstàncies diverses (casades, àvies, veïnes, embarassades, professores, alumnes, empresàries, etc.) i sobretot històries molt intimistes. Aquelles que busquen la manera d’expressar, no sols la incapacitat humana de parlar o mostrar obertament els sentiments –d’amor o bé d’odi- que ens provoquen les persones més properes, sinó també i com diu a la contraportada del llibre, la incapacitat de “lliurar-se al desig o gaudir d’un tros de cel”. Els contes parlen de sentiments que embolcallen l’ésser humà, amb especial atenció al món femení.

En alguns dels relats Anna Rúbio deixa patent la seua coneixença del món educatiu i ens planteja la situació d’una alumna de 14 anys problemàtica a “Tentines” o bé la impotència amb què es troben molts professors davant famílies desestructurades com al conte “Sota l’esguard” on els que finalment acaben pagant els plats trencats són els fills, als que es desatén i ignora. Els docents representen un puntal fonamental dins la societat i desgraciadament en l’actualitat estan infravalorats, molts d’ells es fan càrrec de situacions que no els pertoca, i ho fan de bon gust perquè la seua vocació així s’ho demana. Però és evident que en tots els llocs n’hi ha de tot. En el cas d’aquests contes sí que observem una preocupació i implicació total per part del professorat o l’equip docent del centre per solucionar els problemes dels alumnes o bé millorar la situació d’aquestos.

He gaudit amb la lectura i per tant la recomane. Anna Rúbio aconsegueix introduir-nos en cadascuna de les històries i ens fa partíceps d’elles. Aquí us deixe un enllaç d’un parell de contes per si voleu fer-ne un tast: http://www.cossetania.com/tasts/delarbrealpinyol.pdf