Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil, de Mary Nash

Continuem amb la línia inaugurada l’anterior entrada. En aquesta ocasió tractarem d’una recerca realitzada per la historiadora irlandesa Mary Nash (1947). Aquesta investigadora s’ha especialitzat en la història de gènere i és catedràtica d’Història contemporània de la Universitat de Barcelona. L’any 1982 va fundar el Centre d’Investigació històrica de la dona de la Universitat de Barcelona i és una de les directores de la revista Arenal. Revista de historia de las mujeres que edita la Universitat de Granada.

A Rojas, las mujeres republicanas en la Guerra Civil, l’autora fa una investigació exhaustiva sobre el tema. El llibre es va publicar l’any 1995 als Estats Units amb la intenció d’introduir als lectors d’aquell país en la realitat, molt complexa per altra banda, de la Guerra Civil amb una visió diferent: la perspectiva de gènere. Posteriorment es va editar a la península, l’any 1999, i es van modificar o eliminar alguns aspectes de l’edició anglosaxona que servien per a clarificar la situació als lectors per als quals estava pensada inicialment. Evidentment els que d’una manera o altra és dediquen al món de la investigació, són conscients que els seus estudis serviran per a noves recerques, però que al mateix temps faran possible l’ampliació de noves dades gràcies a nous projectes. Sovint hi ha estudis que es queden obsolets amb el pas del temps, per la proliferació de nova informació o nous descobriments. No crec que siga el cas de Rojas. De fet aquest treball, tan ben documentat (entrevistes i testimonis, consulta de revistes de l’època i arxius de diferents agrupacions –POUM, FAI, CNT, AMA, etc.-, bibliografia molt especialitzada, correspondència, etc.) fa possible una visió, almenys prou completa, sobre la dona durant aquell breu període de temps per a la història però en canvi tan important per a la consecució de drets femenins.

Mary Nash, ens presenta un treball estructurat en capítols, que al seu temps se subdivideixen en altres apartats. També ens proporciona un mapa a l’inici del llibre, un llistat dels acrònims més utilitzats, un glossari i una cronologia de la Guerra Civil.

L’autora ens fa una descripció detallada i ben documentada de la situació de la dona a l’Espanya contemporània. I açò no és altra cosa que el què la societat espera d’ella. No difereix gens de ser la perfecta casada i mare, treballadora i previsora, però sempre dins d’uns límits. Evidentment, açò es realitzava mitjançant una educació ben definida per al seu rol social. Però la dona, i sobretot durant la primera meitat del segle passat, va fer el possible per deixar de ser invisible i participar activament, igual que els seus companys del sexe contrari, en els canvis que s’estaven produint.

Nash ens explica mitjançant cartells, imatges i revistes d’aquella època la lluita constant de les dones, per canviar i millorar la situació general, però també la seua pròpia. Per modificar l’imaginari col·lectiu sobre la seua funció com a dones dins la societat. Moltes dones van lluitar activament a la resistència antifeixista, com a milicianes al front i heroïnes a les trinxeres, però també com a mares combatives a la rereguarda. Durant la Guerra Civil es van crear infinitat d’agrupacions femenines, sorgides dintre de partits polítics o altres agrupacions de caire antifeixista. Les dones van haver de fer front a dos lluites: la Guerra Civil, el feixisme, i el ser acceptades i respectades pels seus companys masculins. En molts casos açò era complicat, perquè malgrat lluitar i tenir clara en la teoria la igualtat dels sexes entre els companys anarquistes, no ocorria el mateix a la pràctica, una prova d’açò és aquesta frase que explicava una miliciana (Manuela) a la columna del POUM que capitanejava Mika Etchebéhère: “He oído decir que en vuestra columna las milicianas tenían los mismos derechos que los hombres, que no lavaban ropa ni platos. Yo no he venido al frente para morir por la revolución con un trapo de cocina en la mano”. I tenia tota la raó. Afortunadament les investigacions sobre aquests temes cada cop són més abundants i demostren que el món és sobretot gràcies a les persones, independentment del seu sexe i condició social. El treball i la lluita de les dones dona pas a una nova visió de la història, escrita secularment i exclusivament pels homes. Una molt bona i interessant recerca feta sobre dones, per una dona.