Crec que ja tocava fer una ressenya o comentari d’algun llibre d’aquest autor tant especial, almenys per a mi. Miquel Martí i Pol és un dels meus escriptors favorits, i no sols pels seus escrits sinó per tot el que va representar i com va viure la seua vida: amb optimisme i vitalitat.
Martí i Pol és conegut sobretot pels seus llibres de poemes. Va publicar-ne molts, i ara han vist la llum en un sol volum (i de butxaca) titulat Poesia completa a Edicions 62.
Vaig descobrir a aquest escriptor excepcional durant la meua adolescència amb el seu llibre de poemes La fàbrica, per a posteriorment llegir-ne d’altres com Estimada Marta, Llibre d’absències, Llibre de les solituds, etc. També perquè conjuntament amb en Lluís Llach van composar Un pont de mar blava i d’altres treballs coneguts. De manera que gran part de la meua curta vida ha anat acompanyada dels seus versos, llegits, recordats o musicats. Però en aquesta ocasió he fet una incursió en els seus relats, en els seus contes, perquè així es diu el llibre: Contes de la vila de R. i altres narracions. La següent obra consta d’uns 25 relats, alguns més curts que d’altres però tots ells senzills, realistes i alguns prou existencialistes.
El llibre està dividit en quatre parts. La primera d’elles titulada Contes de la vida de R., i està formada per set relats. La resta de narracions estan separades per tres apartats, on cadascun d’ells el conformen altres contes. Mentre llegia aquests relats en alguns aspectes, especialment pel que fa a les descripcions del poble i de la gent, he sentit molta proximitat amb l’autor, perquè d’una manera o altra i com molt bé diu ell tots els pobles s’assemblen i també les seues gents. El meu no deixa de ser un poble, fins i tot si salvem les distàncies geogràfiques i l’època, però sí, tots tenen moltes coses en comú, i els seus habitants també.
He de dir que els relats m’han agradat, especialment els que formen part de Contes de la vila de R. i on tant s’identifica l’autor amb el senyor M. (Miquel) i amb el poble de Roda de Ter, on va viure i treballar a la fàbrica, que després serà protagonista d’uns dels seus llibres de poemes, com he esmentat anteriorment.
Un dels contes (pense que dels més breus) que més m’ha delectat ha estat Les tres descobertes del senyor M., eixa descoberta, que ell va fer i va escriure a finals dels anys 60 del passat segle ens l’hem plantejat potser molts. Però quants han pres una decisió semblant a ell? Ho desconeixem. Tal volta això va ser el que el va dur a escriure: la necessitat de narrar les seues vivències i la visió personal del seu poble (entre d’altres motius); també però, la necessitat d’obrir-nos interiorment, ja no als altres sinó a nosaltres mateixos. Per açò, probablement, aquestes narracions no es van publicar fins a anys més tard d’haver-les escrit.
La prosa de Martí i Pol, a banda de ser un retrat psicològic d’una època i d’unes necessitats, reflecteix la fugida de la quotidianitat, de la rutina i de pensar en la possibilitat de canvis. L’autor ens presenta als personatges protagonistes de les narracions com a racionals i crítics amb la seua vida i la societat en la que viuen. Un exemple és el conte L’aniversari, lapidari en molts aspectes: en el desencís de la vida i en el sentit d’aquesta. I és que aquí, Martí i Pol es revolta contra la programació de les vides, amb el que s’ha de fer i cal fer, en l’absurditat de la grisa existència del personatge que es qüestiona el perquè de tot plegat, si al cap i a la fi, no fa el què el faria sentir-se realitzat ni és feliç. Un llibre imprescindible per als seguidors, admiradors o lectors fidels de Martí i Pol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario