El escriba sentado, de Manuel Vázquez Montalbán

M. Vázquez Montalbán (1939-2003) va ser un dels escriptors més prolífics, compromesos i polifacètics que ha tingut aquest país en els últims cinquanta anys. Va escriure poesia, assaig, novel·la, i va treballar com a periodista, crític, etc. Conegut sobretot per les seves novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho, va destacar en tots els camps que va tractar. Vázquez Montalbán es definia a ell mateix com a “periodista, novel·lista, poeta, assagista, prologuista, humorista, crític, gastrònom, culé i prolífic en general”. Al llarg de la seva carrera va rebre diversos guardons i premis entre els que destaquem: el Planeta (1979), el Nacional de Narrativa (1991), el Premi Europeu de Literatura (1992), el Premio de la Crítica, i el Premio Nacional de las Letras Españolas (1995).

El escriba sentado, és un assaig on l’autor expressa una sèrie de reflexions a propòsit del treball d’escriptor en relació amb el temps històric. Aquestes reflexions no sols les realitza sobre l’escriptura, sinó també sobre l’ofici de llegir, ja que escriptura i lectura s’interrelacionen constantment. Aquesta selecció de notes va anar acumulant-les Vázquez Montalbán al llarg de trenta anys, i encara que amb el temps rellegís als autors dels que tracta i hagués canviat la seua percepció d’aquests o de les seves obres, no va modificar els escrits que donà per bons en altre temps.

Els autors que tracta són gairebé un recorregut pels noms no sols més destacats de la literatura del s. XIX i XX, sinó també dels que més van influir i enriquir la seva formació com a lector i escriptor. Així podem veure capítols dedicats exclusivament a autors com Pío Baroja, Josep Pla, Josep Mª de Sagarra, Juan Marsé o Eduardo Mendoza, així com altres en els quals encara que l’escriptor predominant siga un (Dostoievski, Orwell, Sciascia, etc.), tracta també d’altres autors contemporanis a aquests.

Aquest assaig no sols és una visió molt personal de Vázquez Montalbán sobre diversos i clàssics de la literatura contemporània, sinó que a més trobem una profundització en el moment històric on aquests escriptors realitzen les seves obres. També podem veure com aquests llibres es desenvolupen i influeixen en la societat que els veu nàixer. Es tracta d’un treball interessant on podem trobar el més destacat d’aquests últims dos segles de literatura a tots els nivells, no sols novel·la, sinó també poesia i assaig. I sobretot ens ajuda a reflexionar que un escriptor i la seva obra són producte en part, del seu temps però sobretot de les seves vivències.