jueves, 4 de agosto de 2011

Història de les dones als Països Catalans al segle XX, d'Autores diverses


Aquesta vegada no vaig a comentar cap novel·la, ni llibre de poesia, assaig o conte. En aquesta ocasió es tracta d’un llibre d’història sobre la dona al segle XX i concentrat en un àmbit geogràfic molt delimitat.

La present investigació realitzada íntegrament per dones és una obra de fàcil consulta que he llegit durant els últims dies. No puc dir que va caure a les meues mans per casualitat, sinó que d’una manera o altra l’anava buscant per a ampliar coneixements d’un projecte que fa poc temps ha començat a rodar.

A Història de les dones als Països Catalans, treball realitzat per investigadores prestigioses i reconegudes com Mary Nash o Anna Aguado (ambdues professores d’Universitat), podem trobar un breu recorregut de la dona per aquest territori al llarg del segle passat.

La meitat de la humanitat, l’espai silenciat i invisibilitzat, el conegut com àngel de la llar: la dona. Al llarg d’aquestes pàgines veiem la seua evolució des dels inicis del segle XX i els moviments sufragistes a diferents països europeus, així com la seua situació al nostre territori. També com van afectar els canvis polítics de la primera meitat del segle al desenvolupament de la dona i com aquesta es va implicar directament en els canvis. Un exemple evident va ser durant la II República i la consecució del vot femení, amb la posterior Guerra Civil on van treballar activament en la rereguarda, així com també al front com a milicianes. Però amb la pèrdua de la guerra i la implantació de la dictadura franquista, la dona torna al seu lloc inicial: la casa. Aquesta perd qualsevol autonomia i passa de nou a dependre de l’home (pare, marit, germà, etc.). El treball que ha de desenvolupar és el de mare i esposa perfecta, i l’educació que se li dóna és precisament per a acomplir aquests tipus de funcions dins de la societat. El seu treball normalment no estava remunerat, i quan percebia un salari –per fer la mateixa feina d’un home- cobrava la meitat d’aquest.

La dona sempre ha lluitat per millorar l’entorn, la societat. Durant la República, quan es debatia si se l’havia de concedir el vot, la majoria de les discussions es produïen perquè pensaven que un cop aconseguit aquest, estaria a mercè de l’església (a causa de la influencia de la institució sobre la dona) i afavoriria la victòria de la dreta o de partits conservadors.

Evidentment la dona havia de tenir i ha de tenir tots els drets igualats al sexe masculí, i en qüestions d’ideologia és lliure de votar tal i com ho fa el seu company d’espècie, conscientment o inconscient.

Durant la dictadura, la Sección Femenina va ser un instrument de control i submissió de la dona davant la societat, i va ser adoctrinada pels poders fàctics del moment. La seua funció no diferia gens de la de segles anteriors: realització de tasques domèstiques i procreació. No hi havia molta alternativa, fer quelcom diferent era sortir de la línia marcada i el règim no estava disposat a aquest tipus de canvis.

El llibre, estructurat per capítols i al seu temps i dins de cada capítol, subdividit entre Catalunya, País Valencià i Illes Balears, ens narra la situació de la vida de totes aquelles dones que van lluitar per seguir endavant, per aconseguir el mateix que els homes, i ens explica la dura i dolorosa situació que van patir durant la repressió i a les presons, etc.

Pense que es tracta d’un treball senzill, clar i accessible a qualsevol persona interessada en la història de gènere. Descobrir que allò invisible, finalment s’ha fet i s’està fent visible. La dona camina endavant, però no oblida el seu passat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada