viernes, 25 de marzo de 2011

Pa negre, d'Emili Teixidor


L’escriptor català Emili Teixidor, nascut a Roda de Ter (1934), té una extensa carrera literària. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes i ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquem el Premi de la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Literatura. La present obra, Pa negre va ser guanyadora de diversos guardons com són: XXXIII Premi Joan Crexells 2003, Premi Lletra d’Or 2004, I Premi de Narrativa M. Àngels Anglada 2004 i el Premi Nacional de Literatura 2004.

Pa negre, és una novel·la ambientada a la postguerra. Un moment molt crític i dur per a la història recent d’aquest país. L’acció és desenvolupa a una comarca catalana, entre les masies i les localitats veïnes a Vic. Els protagonistes són tres xiquets: l’Andreu, la Núria (també anomenada la Ploramiques) i en Quirze jove. Tots tres són cosins i viuen al mateix mas. Les circumstàncies per les quals la seua infantesa es compartida en el mas sota la mirada afectuosa de l’àvia és diferent en els tres casos. L’Andreu, el protagonista principal ha arribat allí empès per les circumstàncies familiars. La seua mare treballa sense descans a una fàbrica tèxtil per a poder menjar i sobreviure; el seu pare, republicà ha estat tancat a la presó per les seues idees i per tant ell viu al mas amb familiars pròxims. La Núria, està al mas per motius no massa diversos. Els seus pares van creuar la frontera com a exiliats i la nena s’ha quedat amb la família fins que aquells troben una estabilitat a l’altra banda dels Pirineus. En Quirze jove, viu al mas amb els seus pares que s’encarreguen de dur endavant les tasques d’aquest i el bestiar. L’avi Mosso, viu al bosc controlant el ramat i s’acosta poc a la masia, l’imprescindible per a tenir o donar notícies.

En un moment dur com aquest, els tres xiquets acompanyats d’una nena d’un mas pròxim, la Roviretes, viuen al seu món no sense deixar de banda el món dels adults que encara no entenen massa. La seua vida transcorre entre l’escola, on està el senyor Madern (el mestre), i les històries de la gent del poble que es conten mentre juguen i s’amaguen pel bosc. Una infantesa plena de limitacions, i marcada pel bàndol dels perdedors; a banda també de l’allunyament per part de l’Andreu com de la Núria dels seus pares. Aquest temps, viscut dins un clima de por constant, es també un temps de descobertes personals i sentimentals. És un temps per als infants de llibertat condicionada per les circumstàncies i també de misèria. De contes i faules explicats per l’àvia a la vora del foc, de jugar i fer barraques damunt dels arbres, de pa amb vi i sucre... Encara que jo ja vaig nàixer en democràcia, les penúries patides i les costums adquirides pels nostres majors als pobles, van continuar anys després de la postguerra, fins al punt d’haver viscut –jo mateixa- una infantesa alimentada amb pa amb vi i sucre, i de córrer pels camps fent barraques o casetes a qualsevol amagatall secret o caçar cullerots a les sèquies. Evidentment no és comparable el moment ni la duresa d’un temps com aquell. Però sí el record de les vivències dels nostres majors, que fins i tot en democràcia continuaven (o continuen) actuant amb patrons propis de la postguerra, com l’austeritat diària, l’acumulació d’aliments (per si passa alguna cosa...), o la por en situacions crítiques de la democràcia d’un possible retorn al passat.

En moments com els que està ambientada la novel·la, una postguerra dura, cruel, plena de misèries i represàlies pel règim dictatorial –que va durar gairebé quaranta anys-, els sentiments són més intensos i cerquen l’essència perquè no hi ha res a perdre. O tot o res, i per això l’amor, l’odi, la venjança, la hipocresia, la humiliació són tan comuns que sobrevolen constantment la vida de tots els personatges. I això és el que viuen els protagonistes. El seu trajecte a l’Escola i la missa obligada, la dura ocupació dels familiars al camp, el treball a la masia dels senyors Manubens (els amos), el paper del pare Tafalla dins la família, la Guàrdia Civil, etc.

La novel·la no sols és atractiva per l’època en la qual està ambientada, sinó per l’evolució dels personatges, especialment del protagonista, l’Andreu un xiquet que pertany al bàndol dels perdedors per a acabar sentint-se guanyador i menysprear de manera cruel els seus orígens.

Personalment m’ha agradat molt l’obra, considere que està molt ben ambientada, manté l’interès narratiu en tot moment i el llenguatge utilitzat és, com diu a la contraportada, ric i ple de matisos.

1 comentario: