Sant Jordi i la lectura

Avui és St. Jordi. A Catalunya és la gran festa del llibre i la rosa. Fins i tot en el poble més menut hi ha gent que gaudeix d’aquest dia i regala a la gent que estima algun dels dos presents, o bé tots dos. A mi personalment, m’agraden tots dos per als dos sexes, i no la rosa per a la dona i el llibre per a l’home. Al País Valencià no es viu aquest dia amb la mateixa intensitat, tret evidentment d’Alcoi, on és el dia gran de la festa, però no la literària, sinó la de Moros i Cristians. Però bé, sembla que de mica en mica aquest dia que ja s’ha institucionalitzat mundialment com el del llibre va guanyant addictes a molts punts del planeta.
Des d’adolescent veia als mitjans de comunicació com es celebrava a tots els punts de la geografia catalana aquesta diada tant important per a la literatura. Un dels meus somnis era poder anar algun dia a Barcelona i passejar per la Rambla, mirant llibres, olorant roses i respirant l’ambient. Pensava que potser no ho aconseguiria mai perquè encara que semble una cosa molt assequible, si vius i treballes fora d’aquesta ciutat, o del seu territori difícilment hi pots anar. Al sud del País Valencià hi ha gent que no sap ni què dia és. I realment és una llàstima, perquè la literatura és una de les coses més enriquidores a tots els nivells que hi pot haver a la vida d’una persona.
En els últims anys s’està generalitzant per part de moltes biblioteques actes simbòlics per a celebrar aquest dia (com les lectures continuades del Quixot), però evidentment no hi veus aquesta passió que es respira a les localitats catalanes.
Farà gairebé set anys vaig poder fer realitat el meu somni. Vivia a Girona, ciutat preciosa i amb una activitat cultural destacada i aquell dia encara que treballava de vesprada vaig anar a Barcelona en companyia de la meua parella i unes amigues. Els dies previs els recorde amb il·lusió, amb entusiasme. Veia pròxima la realització d’un anhel que m’acompanyava des de molt xiqueta. I no em va decebre. Va ser emocionant passejar per la ciutat comtal, aturant-me en quasi totes les paradetes de llibres i roses de la Rambla, de Plaça Catalunya, la zona del portal de l’Àngel, Passeig de Gràcia... Podia veure a alguns dels escriptors i les novetats literàries que s’havien estat publicant en els últims mesos i setmanes. Va ser una experiència inoblidable. Després de tornada a Girona vaig veure que allí, les llibreries de la ciutat també ho celebraven a la Rambla i era una gran festa.
Crec que St. Jordi, o bé el dia del llibre, és una de les poques festes existents en l’actualitat que no tenen connotacions religioses (malgrat el nom del sant) ni commemoren cap batalla, victòria, derrota, etc. històrica. St. Jordi és la festa de la cultura, dels llibres i coincideix amb el naixement o la mort d’algun escriptor, o bé la publicació de llibres destacats i per això m’agrada. No sols per ser una celebració de tipus cultural, sinó també laic que podem compartir amb tothom, siga quina siga la seua religió, la seua ideologia, o la seua cultura.
El més important d’aquest dia és que hem de saber conservar i transmetre els valors literaris existents, valorar la importància del que ens poden ensenyar els llibres, aprendre a aprendre d’ells. Un llibre és molt més que una o diverses històries. Un llibre és producte d’un temps, d’unes circumstàncies, d’unes vivències, que els seus autors han volgut deixar per escrit. Perquè quan algú escriu alguna cosa ho fa per motius diversos, i quan els lectors triem determinades lectures també ho fem pel mateix. Busquem en els llibres font de coneixement, respostes a les nostres preguntes, o tan sols entreteniment. Per això i per molt més, un llibre sempre ha estat i espere que ho continue fent (malgrat les noves tecnologies) un bon company en el nostre caminar per la vida.